divendres, 16 de setembre del 2016

SETEMBRE DE NOVETATS


Encetem setembre i ho fem carregats de bones notícies. Els amics de Javisa23 han decidit posar a la venda un pack de La morada de los testimonios, que inclou La herencia de Jerusalén y La Morada de Yahveh amb una caixa pack d'allò més cool. És una edició limitada, però val la pena veure tota la saga en el mateix estoig.

A més, pels amants de les edicions de butxaca tinc bones notícies. Des de ja, tenim disponible la saga en format pocket, pel delit dels lectors de metro i autobús.  M'encantarà veure't en un d'aquests vagons amb alguna de les novel·les de la saga. A gaudir-los!

Tots dos productes els podeu trobar a Amazon, al web de l'editorial i, com sempre, demanant-los al teu llibreter habitual.

Molt aviat us anunciaré alguna cosa de la meva nova novel·la, que ja avanço que hauria de sortir el juny del 2017 i alguns detalls del que estic preparant per a l'any següent, a més de molts més projectes que estan en fase embrionària. Això serà a l'octubre. I la setmana que ve, ja dins de la normalitat post-vacacional, un article històric que crec que us agradarà.


Fins llavors, bones lectures a tots.

divendres, 26 d’agost del 2016

LLIBRES QUE VAIG LLEGINT - EL TALISMÁN DE LOS ESPEJOS



EL TALISMÁN DE LOS ESPEJOS

M'enduc una extraordinària experiència després de llegir-me, en poc més de dos dies, aquesta fantàstica novel·la de Juanjo Díaz Tubert. Vagi per davant que durant les primeres pàgines em va sorprendre el seu estil narratiu, tan peculiar com sublim; però és justament aquest estil el que m'ha captivat com feia molt de temps que no em passava amb cap lectura. Cal entendre aquesta manera de narrar i aplaudir-la per com congenia amb la trama i amb la idiosincràsia del protagonista. Humor, ironia, tragèdia i cinisme a parts iguals al pur estil berlanguià. No dic més...

Pel que fa al contingut, l'autor ens mostra magistralment la nostra tragèdia més quotidiana i hilarant a través del viatge de Julián, qui recorre una Espanya caòtica i fracturada, mentre mira enrere per il·lustrar-nos sobre detalls de la nostra crònica recent més funesta: la Guerra Civil.


Els records d'aquesta època, narrats al detall per alguns dels personatges, mantenen la tensió i colpeixen per la seva naturalesa sense necessitat de mostrar carnassa gratuïta. Un deu en el procés de documentació i en la integració dels esdeveniments històrics a una novel·la contemporània. Senzillament magistral.

Els personatges són deliciosos i igual de caòtics que l'escenari pel qual es mouen, encara que és Julián, el protagonista de tot això, amb la seva senzillesa i les seves emocions el que m'ha captivat del tot.
Senzillament genial. De lectura obligada.

Juanjo Díaz Tubert




dilluns, 22 d’agost del 2016

LLIBRES QUE VAIG LLEGINT - AGOST 2016


Després d'una bona temporada sense lectures recreatives, aquest estiu m'he posat una mica al dia i ho he fet amb algun dels llibres que han caigut a les meves mans durant aquest any. Vaig començar amb Leyendas de Tartessos de Manuel Pimentel, que em va regalar la meva amiga Núria fa uns mesos i, la veritat, m'esperava trobar molta chicha en ell. A fe que no m'ha decebut i vaig poder satisfer els meus desitjos.



Leyendas de Tartessos té un punt màgic que es barreja amb la llegenda d'un regne del qual hi ha molt poc testimoni, la mitologia i la història. Ben narrat i molt ben documentat, el llibre es compon de mitja dotzena de relats novel·lats que il·lustren diferents etapes tartèsicas, omplint amb ficció o llegenda -a gust del consumidor- alguns dels fets històrics del que va ser una de les primeres civilitzacions avançades d'Occident. Bona lectura i recomanada.




També va caure durant aquests dies de vacances La vident de la lluna plena de la Isabeldel Río. Era una de les adquisicions de Sant Jordi i em venia de gust fer una passejada per la Barcelona màgica amb un thriller lleuger. La vaig llegir en català, però la podeu trobar també en castellà.

Amb Isabel del Río el dia de Sant Jordi



La vident de la lluna plena es llegeix en dos geures, de fet m'ho vaig cruspir en quatre o cinc dies, mentre gaudia d'unes mini-vacances al Pirineu. És una novel·la deliciosa amb intriga des de la primera pàgina, lleugera i ben escrita, amb un estil molt directe i proper. La trama està molt ben traçada, amb un fil conductor molt original, el de les cartes del tarot, que es converteixen en pistes, d'una banda vitals per a la protagonista, però alhora, necessàries per al desenvolupament de la història. Encara que té bons personatges, tots ells amb cert pes específic, és una novel·la armada bàsicament pel seu actor principal, la Laia, una doctora amb un passat familiar fosc. Molt ben dissenyada, per cert. Per als que som de Barcelona i ja tenim alguns anys, advertir que es fa especialment llaminer conèixer alguna coseta més d'alguns escenaris de la ciutat, molts d'ells màgics. Molt recomanable.

dimarts, 26 de juliol del 2016

LA TRAÏCIÓ DE FRANCISCO PIZARRO


Expliquen les cròniques de l'època que Vasco Núñez de Balboa, un dels grans conqueridors espanyols del segle XVI va ser executat per traïció a la Corona, tot i que es desconeixen els detalls exactes d'aquest delicte. Si bé és cert que el navegant havia sabut conciliar les hostilitats amb els indígenes del Nou Món deposant la violència i arribant a acords comercials amb ells, no sembla que sigui motiu suficient com per ser considerat un traïdor.
Abans del fatídic episodi, era notori que els seus mètodes i les seves exigències no eren del tot ben vistos per la Corona. El seu caràcter rebel i indòmit va arribar fins a les més altes instàncies, que van nomenar nou governador de Darien (Panamà) a Don Pedro Árias Dávila, qui supervisaria les noves rutes per Amèrica i es cuidaria d'observar de prop les polítiques de Núñez de Balboa. Tot i així, el conqueridor seguia essent respectat i continuava administrant diferents ciutats de les noves terres.
El 1518, Núñez de Balboa va preparar l'expedició a Birú (actual Perú) amb la intenció de convertir-se en el principal conqueridor de la història i va demanar una ingent estructura de sis naus i dos-cents homes per dur-la a terme, a més del pagament de les regalies de l'expedició. Va voler que fos Francisco Pizarro, amb qui havia participat anys abans en el descobriment del Mar del Sud, el seu lloctinent per aquesta missió i en ell va confiar per tractar amb el nou governador l'obtenció dels recursos que havia previst pel viatge.
Ja al gener de 1519, Núñez de Balboa és citat a Acla (Panamà) per reunir-se amb el governador i cobrar el que s'havia acordat, però a la seva arribada a la comandància es trobà amb Francisco Pizarro, qui armat i amb un bon grup d'homes arrestà el famós conqueridor per ordre expressa del propi Pedro Árias Dávila, acusat d'alta traïció. Dies més tard, Núñez de Balboa va ser executat.

La gran expedició va quedar més tard en la glòria de Francisco Pizarro, de qui es diu que havia pogut traïr a Núñez de Balboa a canvi de ser-li atorgada l'alcaldia de Panamà i el favor de comanador de la Corona.

dilluns, 18 de juliol del 2016

L'ECLIPSI DE CRISTÒFOR COLOM


Tot i que existeixen molts dubtes sobre la certesa d'aquest curiós episodi de Cristòfor Colom, hi ha diferents cròniques i il·lustracions que podrien donar-li certa veracitat.

L'11 de maig de 1502, Colom va partir del port de Cadis al comandament de les caravel·les Vizcaína, Gallega, Capitana i Santiago de Palos, en la que era la seva quarta expedició a les Amèriques. Després de visitar terres caribenyes i recórrer tot Amèrica Central per realitzar una cartografia de la zona s'estableix a Panamà, territori en el qual trobaria hostilitats amb indígenes Guaymis que provocarien la seva marxa després de setmanes d'enfrontaments. Amb la tripulació esgotada, van decidir tornar a Espanya per la ruta del Carib. El trajecte va estar plagat d'incidents, no només pels problemes de navegació en condicions extremes de la mar, a més van patir els efectes d'una plaga que va deteriorar severament els cascos de varies naus. Això va provocar que arribessin a les costes de Jamaica el 25 juny 1503 amb la meitat de la flota i amb molts dels seus tripulants malalts i ferits després dels enfrontaments de Panamà.

Durant setmanes, els nadius de la illa van proveir aliments als espanyols a canvi de quincalla i estris de cuina. Mentrestant, els delmats tripulants, intentaven reparar les naus per emprendre el viatge de tornada. Però a mesura que transcorria el temps, les hostilitats entre espanyols i indígenes van anar en augment i l'aprovisionament va començar a escassejar. Això va provocar que una part de la tripulació s'amotinés i exigí a Cristòfor Colom que prengués les aldees per la força, opció que l'almirall va descartar per no delmar encara més als seus tripulants. No obstant això, l'almirall va ordir un pla maquiavèl·lic per acovardir els nadius que començaven a veure els espanyols com a enemics.

Colom va fer ús d'un almanac astronòmic i va fer de la casualitat un truc màgic als ulls dels nadius. Va demanar reunir-se amb el líder dels indígenes i li va explicar que el seu Déu estava molt enfadat amb les seves hostilitats i el va amenaçar amb fer desaparèixer la lluna al cap de tres dies si les seves tropes no eren avituallades i cessaven amb les hostilitats.

Els nadius no van fer gaire cas a les apocalíptiques amenaces de l'almirall espanyol, però al tercer dia la lluna va començar a envermellir fins que l'eclipsi la va fer desaparèixer i els incauts aborígens van comprendre que el déu dels visitants els havia castigat, tal com els havia advertit Colom.




Així doncs, morts de por, es van presentar davant l'almirall amb multitud de menjars i dons per pregar-li que els tornés la lluna i el seu déu fos magnànim amb ells. Colom va accedir i hores més tard la lluna va tornar a brillar sobre l'illa.


dimarts, 12 de juliol del 2016

LA MORT DEL PAPA JOAN PAU I


Al llarg de la història, algunes de les morts papals han estat cobertes d'un mantell conspiratori que El Vaticà sempre ha aconseguit dissimular. Com en tots els governs -perquè exercir un pontificat és en tota regla una direcció de estat-, les lluites de poder i els interessos dels diferents corrents d'adoctrinament, han tacat de sang a la Santa Seu. És fàcil imaginar que gairebé tots aquests moments negres formen part d'una època medieval convulsa on les lleis dels pobles seguien estant un pas per sota de les lleis de l'Església Catòlica.

Per aquest motiu, ens centrarem en un cas relativament recent, tot i que d'això ja han transcorregut prop de quaranta anys.


Conegut com "el Papa del somriure" o "l'humil", tristament serà recordat per la brevetat del seu mandat. De nom secular Albino Luciani, Joan Pau I va ser el pontífex número 263 de la història i successor de Pau IV. Va arribar a la butaca vaticana el 26 agost 1978 després d'una ràpida fumata blanca. Des del primer moment va posar en valor un aire reformista i un propòsit clar d'aprofundir en les transformacions iniciades per Joan XIII. Era un Papa amable, dels que causen certes simpaties a una societat, que per aquesta època, necessitava d'una renovació en el timó catòlic. Tanta va ser la seva predisposició al canvi, que una setmana després del seu mandat va anunciar que auditaria i faria públics els comptes de l'Església.

La mala sort va voler que morís trenta-tres dies després d'haver estat elegit, això si donem per suposat que la seva defunció va ser merament natural i capritxosa. La comunicació oficial de la Santa Seu informava que el pontífex havia mort a conseqüència d'un infart de miocardi.

El Vaticà va anunciar que no es realitzaria autòpsia al seu cos, encara que aquesta serà sempre la versió oficial. La incredulitat dels feligresos va ser tal que ràpidament van sortir a la llum diferents especulacions, com l'assassinat o el suïcidi.

En ple procés d'elecció del següent pontífex es va saber que la mort podria haver estat produïda per una intoxicació farmacològica i això va fer augmentar el tamany de les teories conspiratòries, sobretot en emetre un segon diagnòstic post-mortem. Tenint en compte, a més, que no existia oficialment un estudi forense. Per què aquest canvi en el diagnòstic?

En aquest punt, El Vaticà, tement que prenguessin força les teories que apuntaven que la causa de la mort podria haver estat un assassinat, es van afanyar a explicar que Joan Pau I havia ingerit una dosi massa gran d'un medicament que prenia habitualment per regular la pressió arterial. De totes maneres, tot i que la informació oficial sostenia doncs, que la causa de la mort tenia un origen toxicològic accidental, la veritat és que tampoc van fer massa esforços per desmentir els rumors que apuntaven a un suïcidi.


A data d'avui es desconeix si finalment se li va practicar una autòpsia al cadàver de l'infortunat Albino i la versió oficial sosté que no es va fer.

dimecres, 29 de juny del 2016

LA PORTADA IDEAL PEL NOSTRE LLIBRE


Al fil del meu últim post La portada com a element identificatiu, en aquesta ocasió aprofundiré en altres aspectes a tenir en compte a l'hora d'escollir una portada. Hi ha elements que el màrqueting editorial ha treballat durant anys i que els lectors han après a identificar.

Escollir una gamma de colors:
A ningú escapa que cada color pot transmetre una sensació determinada. Afecten a l'ànim de les persones i quan es tracta de consumir, una gran part del nostre instint es deixa portar per les nostres emocions. El blau, per exemple, representa puresa, confiança i seguretat; el vermell ho associem al coratge, a l'amor, la passió i el crim; el groc ens identifica amb la felicitat i l'optimisme. El verd inspira pau, frescor i creixement; el blanc ens transmet puresa i innocència, mentre el negre el podem associar al poder, l'elegància, el secret i el misteri.

Destacar un tipus de lletra:
Els processadors de textos actuals ens ofereixen centenars de possibilitats a l'hora de triar el tipus de lletra per a la nostra portada. La grafia del nostre títol és un element identificatiu, un ganxo més per traslladar a l'autor a una altra època o per submergir-lo en una història de passió, d'humor o assassinats.

Il·lustració i fotografia:
L'elecció dels elements visuals de la portada és un altre factor a tenir en compte. Cal no oblidar que l'ull humà és molt ràpid i els seus impulsos arriben al cervell abans que la pròpia racionalitat. No us ha passat mai, que heu anat a una botiga a comprar una cosa i heu comprat una altra que us ha cridat més l'atenció? Una imatge que identifiqui el contingut del nostre llibre és una manera eficaç d'arribar al subconscient del lector. Això sí, aquesta imatge s'ha de correspondre amb el contingut del llibre.

* * *

Cada gènere literari té el seu propi clixé i l'experiència ens demostra que aquests mecanismes de disseny solen funcionar. A més, resulta molt útil al lector perquè simplifica la seva recerca. Ell espera trobar un color, un tipus de lletra i aquest element identificatiu que està estretament lligat al seu target com a lector.

Posem diversos exemples d'aquest compendi d'elements incorporats a un gènere determinat i començarem pel més evident: la novel·la negra.
  

Prevalen els colors negres del misteri i del poder, amb el vermell del crim, de la passió; títols curts i impactants, lletres que destaquen i elements identificatius com una muntanya de sal, el canó d'una escopeta o els fils d'una titella. Personalment, sempre he trobat sublim la portada d'El Padrí.

La novel·la històrica té també uns estereotips molt marcats que funcionen des de fa molts anys. Tons torrats, marrons i ocres que ens transporten al passat; elements d'identificació visual: una espasa, un centurió o un religiós amb un llibre antic entre les mans. A més, el tipus de lletra està perfectament seleccionada i ens recorda gafríes utilitzades en altres èpoques.


Si ens fixem en els llibres inspiracionals o d'autoajuda, descobrirem que els patrons són força diferents als utilitzats per captar l'atenció dels lectors de novel·la. Les lletres són importants i els seus títols són com llums de neó per als nostres sentits. Pretenen arribar als lectors en forma de missatges que aquests necessiten percebre i els colors de la portada ens inspiren confiança, esperança i optimisme.


 Tots aquests tips ens seran útils per a ser identificables en una llibreria o en una web i seran una pre-sinopsi ràpida i eficaç.