LA MORT DEL PAPA JOAN PAU I

Al llarg de la història, algunes de les morts papals han estat cobertes d'un mantell conspiratori que El Vaticà sempre ha aconseguit dissimular. Com en tots els governs -perquè exercir un pontificat és en tota regla una direcció de estat-, les lluites de poder i els interessos dels diferents corrents d'adoctrinament, han tacat de sang a la Santa Seu. És fàcil imaginar que gairebé tots aquests moments negres formen part d'una època medieval convulsa on les lleis dels pobles seguien estant un pas per sota de les lleis de l'Església Catòlica.

Per aquest motiu, ens centrarem en un cas relativament recent, tot i que d'això ja han transcorregut prop de quaranta anys.

Conegut com "el Papa del somriure" o "l'humil", tristament serà recordat per la brevetat del seu mandat. De nom secular Albino Luciani, Joan Pau I va ser el pontífex número 263 de la història i successor de Pau IV. Va arribar a la butaca vaticana el 26 agost 1978 després d'una ràpida fumata blanca. Des del primer moment va posar en valor un aire reformista i un propòsit clar d'aprofundir en les transformacions iniciades per Joan XIII. Era un Papa amable, dels que causen certes simpaties a una societat, que per aquesta època, necessitava d'una renovació en el timó catòlic. Tanta va ser la seva predisposició al canvi, que una setmana després del seu mandat va anunciar que auditaria i faria públics els comptes de l'Església.

La mala sort va voler que morís trenta-tres dies després d'haver estat elegit, això si donem per suposat que la seva defunció va ser merament natural i capritxosa. La comunicació oficial de la Santa Seu informava que el pontífex havia mort a conseqüència d'un infart de miocardi.

El Vaticà va anunciar que no es realitzaria autòpsia al seu cos, encara que aquesta serà sempre la versió oficial. La incredulitat dels feligresos va ser tal que ràpidament van sortir a la llum diferents especulacions, com l'assassinat o el suïcidi.

En ple procés d'elecció del següent pontífex es va saber que la mort podria haver estat produïda per una intoxicació farmacològica i això va fer augmentar el tamany de les teories conspiratòries, sobretot en emetre un segon diagnòstic post-mortem. Tenint en compte, a més, que no existia oficialment un estudi forense. Per què aquest canvi en el diagnòstic?

En aquest punt, El Vaticà, tement que prenguessin força les teories que apuntaven que la causa de la mort podria haver estat un assassinat, es van afanyar a explicar que Joan Pau I havia ingerit una dosi massa gran d'un medicament que prenia habitualment per regular la pressió arterial. De totes maneres, tot i que la informació oficial sostenia doncs, que la causa de la mort tenia un origen toxicològic accidental, la veritat és que tampoc van fer massa esforços per desmentir els rumors que apuntaven a un suïcidi.

A data d'avui es desconeix si finalment se li va practicar una autòpsia al cadàver de l'infortunat Albino i la versió oficial sosté que no es va fer.