EL TALISMÁN DE LOS ESPEJOS
M'enduc una extraordinària
experiència després de llegir-me, en poc més de dos dies, aquesta fantàstica
novel·la de Juanjo Díaz Tubert. Vagi per davant que durant les primeres pàgines
em va sorprendre el seu estil narratiu, tan peculiar com sublim; però és
justament aquest estil el que m'ha captivat com feia molt de temps que no em
passava amb cap lectura. Cal entendre aquesta manera de narrar i aplaudir-la
per com congenia amb la trama i amb la idiosincràsia del protagonista. Humor,
ironia, tragèdia i cinisme a parts iguals al pur estil berlanguià. No dic més...
Pel que fa al contingut, l'autor
ens mostra magistralment la nostra tragèdia més quotidiana i hilarant a través
del viatge de Julián, qui recorre una Espanya caòtica i fracturada, mentre mira
enrere per il·lustrar-nos sobre detalls de la nostra crònica recent més
funesta: la Guerra Civil.
Els records d'aquesta època,
narrats al detall per alguns dels personatges, mantenen la tensió i colpeixen
per la seva naturalesa sense necessitat de mostrar carnassa gratuïta. Un deu en
el procés de documentació i en la integració dels esdeveniments històrics a una
novel·la contemporània. Senzillament magistral.
Els personatges són deliciosos i
igual de caòtics que l'escenari pel qual es mouen, encara que és Julián, el
protagonista de tot això, amb la seva senzillesa i les seves emocions el que
m'ha captivat del tot.
Senzillament genial. De lectura
obligada.
 |
| Juanjo Díaz Tubert |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada