LLIBRES QUE VAIG LLEGINT - EL TALISMÁN DE LOS ESPEJOS

EL TALISMÁN DE LOS ESPEJOS

M'enduc una extraordinària experiència després de llegir-me, en poc més de dos dies, aquesta fantàstica novel·la de Juanjo Díaz Tubert. Vagi per davant que durant les primeres pàgines em va sorprendre el seu estil narratiu, tan peculiar com sublim; però és justament aquest estil el que m'ha captivat com feia molt de temps que no em passava amb cap lectura. Cal entendre aquesta manera de narrar i aplaudir-la per com congenia amb la trama i amb la idiosincràsia del protagonista. Humor, ironia, tragèdia i cinisme a parts iguals al pur estil berlanguià. No dic més...

Pel que fa al contingut, l'autor ens mostra magistralment la nostra tragèdia més quotidiana i hilarant a través del viatge de Julián, qui recorre una Espanya caòtica i fracturada, mentre mira enrere per il·lustrar-nos sobre detalls de la nostra crònica recent més funesta: la Guerra Civil.

Els records d'aquesta època, narrats al detall per alguns dels personatges, mantenen la tensió i colpeixen per la seva naturalesa sense necessitat de mostrar carnassa gratuïta. Un deu en el procés de documentació i en la integració dels esdeveniments històrics a una novel·la contemporània. Senzillament magistral.

Els personatges són deliciosos i igual de caòtics que l'escenari pel qual es mouen, encara que és Julián, el protagonista de tot això, amb la seva senzillesa i les seves emocions el que m'ha captivat del tot.

Senzillament genial. De lectura obligada.

Juanjo Díaz Tubert

LLIBRES QUE VAIG LLEGINT - AGOST 2016

Després d'una bona temporada sense lectures recreatives, aquest estiu m'he posat una mica al dia i ho he fet amb algun dels llibres que han caigut a les meves mans durant aquest any. Vaig començar amb Leyendas de Tartessos de Manuel Pimentel, que em va regalar la meva amiga Núria fa uns mesos i, la veritat, m'esperava trobar molta chicha en ell. A fe que no m'ha decebut i vaig poder satisfer els meus desitjos.

Leyendas de Tartessos té un punt màgic que es barreja amb la llegenda d'un regne del qual hi ha molt poc testimoni, la mitologia i la història. Ben narrat i molt ben documentat, el llibre es compon de mitja dotzena de relats novel·lats que il·lustren diferents etapes tartèsicas, omplint amb ficció o llegenda -a gust del consumidor- alguns dels fets històrics del que va ser una de les primeres civilitzacions avançades d'Occident. Bona lectura i recomanada.

També va caure durant aquests dies de vacances La vident de la lluna plena de la Isabeldel Río. Era una de les adquisicions de Sant Jordi i em venia de gust fer una passejada per la Barcelona màgica amb un thriller lleuger. La vaig llegir en català, però la podeu trobar també en castellà.

Amb Isabel del Río el dia de Sant Jordi

La vident de la lluna plena es llegeix en dos geures, de fet m'ho vaig cruspir en quatre o cinc dies, mentre gaudia d'unes mini-vacances al Pirineu. És una novel·la deliciosa amb intriga des de la primera pàgina, lleugera i ben escrita, amb un estil molt directe i proper. La trama està molt ben traçada, amb un fil conductor molt original, el de les cartes del tarot, que es converteixen en pistes, d'una banda vitals per a la protagonista, però alhora, necessàries per al desenvolupament de la història. Encara que té bons personatges, tots ells amb cert pes específic, és una novel·la armada bàsicament pel seu actor principal, la Laia, una doctora amb un passat familiar fosc. Molt ben dissenyada, per cert. Per als que som de Barcelona i ja tenim alguns anys, advertir que es fa especialment llaminer conèixer alguna coseta més d'alguns escenaris de la ciutat, molts d'ells màgics. Molt recomanable.