#09 ELS FILLS DE L'ATLÀNTIDA - UNA PRESENTADORA D'EXCEPCIÓ

El dia 13 de juny em sentiré molt ben acompanyat. No només per la vostra assistència, que us agraeixo i que m’il·lusiona, a més, tindré el plaer de fer-ho de la mà d’una presentadora de luxe. Ella és la Maria Carme Roca, a qui admiro com a escriptora i també per ser una persona extraordinària.

Crec que l’any passat ens anunciava ella mateixa que havia escrit cinquanta llibres i avui, mirant a la seva web, veig que ja en porta cinquanta-quatre. No és fàcil escriure tant i fer-ho tant bé, però aquesta és ella. Escriu amb elegància i recrea escenaris com ningú. Sembla fàcil, però no ho és pas, us puc donar fe. La seva bibliografia és tant gran que no en faré una llista, però em permeto recomanar-vos alguna de les seves obres: “Barcino” i “La filla dels déus”. De premis en té un grapat, quasi tants com obres, però hi destaco el premi Néstor Luján de novel·la històrica del 2006. Senzillament, és un luxe que m’acompanyi aquest tros d’autora.

Us diré que quasi em fa més il·lusió que m’acompanyi ella, que el fet de presentar un llibre. Li vaig demanar des de la vergonyeta del que mira cap amunt i enseguida em va dir que si i #ContentaContenta de fer-ho.

Mil gràcies per acompanyar-me, amiga!

http://www.mcarmeroca.cat/#

#08 ELS FILLS DE L'ATLÀNTIDA - PRESENTACIONS A BARCELONA I MADRID

Tan sols queden quinze dies perquè surti a la venda la novel·la Els fills de l'Atlàntida, en edició en castellà de la mà d'Ediciones Javisa23 i en català amb Edicions Columna. Tot està preparat per al tret de sortida i ja només faltava anotar a l'agenda les dates previstes per a les presentacions oficials.

Comença doncs un periple ple de sensacions i de trobades amb alguns dels lectors.

9 de juny: Presentació oficial a Madrid

10 de juny: Sessió de signatures a la Feria del Libro de Madrid

13 de juny: Presentació oficial a Barcelona

#07 ELS FILLS DE L'ATLÀNTIDA - CURIOSITATS

De vegades l'atzar es converteix en una vareta màgica que pot marcar el nostre destí. Les casualitats molts cops ens sorprenen i alguns diuen que les coses sempre passen per algun motiu important. Ves a saber...  No sóc dels que creu en la sort, encara que sí en la seva recerca. Tampoc crec en la numerologia, tot i que la meva curiositat l'ha posat en consideració més d'una vegada. No en va, el 15 és un nombre que m'ha acompanyat en la meva trajectòria d'escriptor i un comença a pensar que quelcom còsmic em relaciona amb aquesta xifra.

Valgui aquesta introducció per explicar-vos una curiositat de Els fills de l'Atlàntida, una novel·la que teoritza sobre la identitat de Tartessos, terra que milers d'anys abans podria haver estat el reducte del continent atlàntic: l'Atlàntida. Doncs bé, durant el procés de documentació em vaig trobar amb algunes coincidències que tenen relació amb la meva vida personal i, qui sap, potser la d'altres autors que també van escriure sobre Tartessos i l'Atlàntida. I vaig al gra. El punt de partida d'aquest cúmul de casualitats és la meva data de naixement: 27 de maig de 1970.

Buscant informació sobre Tartessos vaig tenir l'oportunitat de llegir diversos llibres de consulta, principalment, els relacionats amb els pobles ibers i tots aquells que feien referència a Tartessos. El primer que va arribar a les meves mans va ser un que va escriure Joan Maluquer de Motes, historiador i arqueòleg, que va publicar "Tartessos" amb Editorial Destino al maig de 1970. El casual, és que amb poques setmanes de diferència, també es va publicar a Espanya "La fi de l'Atlàntida" de John Victor Luce.

No li vaig donar massa importància, sí, són dos casualitats però crec que entren dins dels termes legals de l'atzar. No en va, s'ha escrit molt de L'Atlàntida i, encara que menys, també de Tartessos. Però després em vaig topar amb una dada inesperada i sorprenent que em va deixar de pedra i que em va decidir a escriure aquest llarg post. Em vaig adonar quan ja havia acabat d'escriure la novel·la i em disposava a escriure els agraïments.

Finding Atlantis

Adolf Schulten va ser un arqueòleg i historiador alemany que es va apassionar per la història antiga de la península ibèrica i el primer que va teoritzar que Tartessos podria haver estat l'antiga Atlàntida i, per aquest motiu, va dedicar els seus últims anys a la feina de camp, fent prospeccions a les maresmes de Doñana. Les seves hipòtesis afirmaven que la mítica illa va ser engolida per un gran sisme submarí i va quedar submergida en els ara aiguamolls andalusos. La idea que em va portar a escriure "Els fills de l'Atlàntida" va sorgir quan vaig conèixer aquestes hipòtesis i el posterior documental "Finding Atlantis" que va emetre National Geographic per primer cop el 7 de juny de 2012, cinc anys exactes a la data de llançament de la meva novel·la. Però això no és el millor...

Adolf Schulten

Doncs bé, Adolf Schulten, a qui anomenen el pare de Tartessos, va néixer el 27 de maig de 1870, cent anys exactes abans que jo. A més, va morir un 19 de març: el dia de la meva onomàstica. Com et quedes?

Haurà volgut el destí que es publiqués aquesta novel·la el 7 juny de 2017? Suposo que no, però aquí queda...

#06 ELS FILLS DE L'ATLÀNTIDA - EL GERMEN

En alguna ocasió m'han preguntat com se'ns ocorren les idees als escriptors, si escollim les temàtiques fruit d'un estudi exhaustiu del que als lectors els agradaria llegir o si tot és fruit d'una idea sorgida en el moment i el lloc més insospitats. Crec que tot autor té en compte si allò que pretén explicar agradarà o no, però la idea i les ànsies per convertir-la en història, solen prevaler per davant de criteris comercials.

Un bon dia sorgeix aquesta idea, i ho fa en el moment i el lloc més insospitat, potser sense venir al cas. De vegades prové d'alguna cosa que t'explica algú o sorgeix espontani, veient una pel·lícula, llegint un llibre, preparant el sopar o a la parada de l'autobús. Una cosa ens crida l'atenció, s'instal·la en la nostra ment i es converteix en viral. Sense adonar-nos, comencem a crear connexions argumentals, sorgeixen els primers personatges i llavors ... TOT COMENÇA.

Els fills de l'Atlàntida va sorgir de l'atzar, un migdia després de dinar. Algú a Twitter va penjar una cita de Plató, la veritat és que no la recordo, però vaig pensar en alguna cosa que vaig llegir fa molts anys quan encara era estudiant. Un professor ens va fer llegir els diàlegs de Citrias i el Timeu per fer un treball de mitologia. Reconec que en aquella època no vaig entendre gaire del que m'explicava el bo de Plató, així que se’m va acudir tornar a llegir-lo. I llavors ... Zas! Va entrar el verí del creador d'històries.

Extracte dels textos de Plató:

- Critias.

Critias comenta com els sacerdots egipcis compten a Solón la guerra dels Déus.

Nou mil anys enrere hi va haver una guerra entre els pobles que habiten més ençà i més enllà de les columnes d'Hèrcules: Atenes i la federació de reis de l'Atlàntida. L'Atlàntida, que es va submergir en el mar per causa de terratrèmols, tenia una mida més gran que la Líbia i el Àsia i va quedar reduïda a un escull que impedeix la navegació en aquesta part dels mars.

Cal que us doni una explicació d'aquesta guerra des del principi fins al final. D'una banda estava aquesta ciutat; ella tenia el comandament i va sostenir victoriosament la guerra fins l'últim dia. De l'altra part hi havia els reis de l'illa Atlàntida. Ja hem dit, que aquesta illa era en un altre temps més gran que la Líbia i l'Asia; però que avui dia, submergida pels tremolors de terra, no és més que un escull que impedeix la navegació i que no permet travessar aquesta part dels mars.

I després ens va explicar com era L'Atlàntida

El sòl estava molt elevat sobre el nivell del mar. Al voltant de la ciutat hi havia una plana que la circumdava al seu torn envoltada de muntanyes que es perllongaven fins al mar. A la part de l'illa que mirava al Migdia hi havia una plana quadricular, de tres mil estadis d'un costat i dos mil d'un altre, amb populoses poblacions, rius i llacs. Estava envoltada per un fossat artificial al qual abocaven les aigües de les muntanyes. Tocava a la ciutat per les seves dues extremitats. Per transportar els troncs de fusta de les muntanyes es van fer fossats que es comunicaven entre si.

#05 ELS FILLS DE L'ATLÀNTIDA - L'EMBLEMA

Al cim del turó hi havia el temple de Posidó i als seus peus, la terra rica i fèrtil que van habitar els Déus. Va ser potser la primera gran civilització avançada, amb un exèrcit temible i una fortificació infranquejable. Tres anells circulars a manera de ancorades protegien aquest edèn situat enllà el gran mar. El seu nom va ser L'Atlàntida i els seus fills també van ser llegenda.

En dotzenes d'esteles, encara podem trobar l'emblema que la mar no va poder engolir.

#4 ELS FILLS DE L'ATLÀNTIDA - ELS PERSONATGES

A l'hora de definir als protagonistes de les meves novel.les, tinc per costum perfilar els trets físics, el caràcter i la personalitat de cada un d'ells a partir d'interpretacions rellevants de grans actor. Durant tot el procés d'escriptura m'acompanyen les fotografies de tots aquests intèrprets, per tenir molt presents tots aquells detalls que els seus personatges aporten als meus. 

Teró, l'humil adober que condueix la història, està inspirat en el personatge que Channing Tatum va interpretar en la pel·lícula La legió de l'àguila.

Sòstrates és un mosso de quadres que treballa pel regne de Tartessos. El seu personatge està basat en el paper que Luke Evans interpretà a la pel.lícula Els immortals.

Betunia, la temible reina de Tartessos i filla del mític Argantonio està construït a partir de la interpretació de Connie Nielsen a Gladiator.

Plea, la discreta dama de cambra de Betunia va surgir a partir del personaje que Eva Green interpretà a la pel.lícula El regne dels cels.

Gaus es el degà del Gran Senat de Tartessos, un home implacable que mou els fils del regne. El seu personatge està inspirat en la interpretació de Paul Freeman a Centurión.

#03 ELS FILLS DE L'ATLÀNTIDA - SINOPSI

Soló, un dels set savis de Grècia, sabia de l’existència d’una terra rica i pròspera, un reducte dels Déus batejat com a Atlàntida.

Tartessos, 536 a.C. Un dels principals ports comercials d’Occident és també el llegat d’aquella terra llegendària que un dia la ira dels Déus va esborrar del mapa. Ells, fi lls i hereus d’un territori maleït i abocat a desaparèixer del mapa i de la Història. Immersos en una fractura social i un marc comercial en decadència, van patir el efectes de la fúria dels Déus i la força d’un imperi en expansió. Ells també van esdevenir llegenda.

De la mà de Teró, un humil adober de la zona costanera abocat a un confl icte de fe, coneixerem el últims dies d’un dels principals regnes de la Mediterrània. El que fou mitològic esdevindrà un fet històric.

#02 ELS FILLS DE L'ATLÀNTIDA - BOOKTRAILER

Em fa molta il·lusió presentar-vos el booktrailer promocional de la novel.la ELS FILLS DE L'ATLÀNTIDA, un video que recull els moments clau de la novel·la que veurà la llum d’aquí a un mes.

Una trama on la veritable Història esborrarà allò que sempre vem conèixer com a mitològic. Tartessos, un regne que fou el llegat d’aquells Déus que fa milers d’anys ens van visitar està condemnat a desaparèixer. L’assot de la maledicció va acabar amb ells i els va esborrar del mapa.

Pugeu el volum i no oblideu les crispetes.