Tot i que existeixen molts dubtes sobre la certesa d'aquest curiós episodi
de Cristòfor Colom, hi ha diferents cròniques i il·lustracions que podrien
donar-li certa veracitat.
L'11 de maig de 1502, Colom va partir del port de Cadis al comandament de
les caravel·les Vizcaína, Gallega, Capitana i Santiago de Palos, en la que era
la seva quarta expedició a les Amèriques. Després de visitar terres caribenyes
i recórrer tot Amèrica Central per realitzar una cartografia de la zona
s'estableix a Panamà, territori en el qual trobaria hostilitats amb indígenes
Guaymis que provocarien la seva marxa després de setmanes d'enfrontaments. Amb
la tripulació esgotada, van decidir tornar a Espanya per la ruta del Carib. El
trajecte va estar plagat d'incidents, no només pels problemes de navegació en
condicions extremes de la mar, a més van patir els efectes d'una plaga que va
deteriorar severament els cascos de varies naus. Això va provocar que
arribessin a les costes de Jamaica el 25 juny 1503 amb la meitat de la flota i
amb molts dels seus tripulants malalts i ferits després dels enfrontaments de
Panamà.
Durant setmanes, els nadius de la illa van proveir aliments als espanyols a
canvi de quincalla i estris de cuina. Mentrestant, els delmats tripulants, intentaven
reparar les naus per emprendre el viatge de tornada. Però a mesura que
transcorria el temps, les hostilitats entre espanyols i indígenes van anar en
augment i l'aprovisionament va començar a escassejar. Això va provocar que una
part de la tripulació s'amotinés i exigí a Cristòfor Colom que prengués les
aldees per la força, opció que l'almirall va descartar per no delmar encara més
als seus tripulants. No obstant això, l'almirall va ordir un pla maquiavèl·lic
per acovardir els nadius que començaven a veure els espanyols com a enemics.
Colom va fer ús d'un almanac astronòmic i va fer de la casualitat un truc
màgic als ulls dels nadius. Va demanar reunir-se amb el líder dels indígenes i
li va explicar que el seu Déu estava molt enfadat amb les seves hostilitats i
el va amenaçar amb fer desaparèixer la lluna al cap de tres dies si les seves
tropes no eren avituallades i cessaven amb les hostilitats.
Els nadius no van fer gaire cas a les apocalíptiques amenaces de l'almirall
espanyol, però al tercer dia la lluna va començar a envermellir fins que
l'eclipsi la va fer desaparèixer i els incauts aborígens van comprendre que el
déu dels visitants els havia castigat, tal com els havia advertit Colom.
Així doncs, morts de por, es van presentar davant l'almirall amb multitud
de menjars i dons per pregar-li que els tornés la lluna i el seu déu fos
magnànim amb ells. Colom va accedir i hores més tard la lluna va tornar a
brillar sobre l'illa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada