Després d'una bona temporada sense lectures recreatives, aquest estiu m'he
posat una mica al dia i ho he fet amb algun dels llibres que han caigut a
les meves mans durant aquest any. Vaig començar amb Leyendas de Tartessos de Manuel
Pimentel, que em va regalar la meva amiga Núria fa uns mesos i, la veritat,
m'esperava trobar molta chicha en ell. A fe que no m'ha decebut i vaig poder
satisfer els meus desitjos.
També va caure durant aquests dies de vacances La vident de la lluna plena de
Amb Isabel del Río el dia de Sant Jordi |
La vident de la lluna plena es llegeix en dos geures, de fet m'ho vaig
cruspir en quatre o cinc dies, mentre gaudia d'unes mini-vacances al Pirineu.
És una novel·la deliciosa amb intriga des de la primera pàgina, lleugera i ben
escrita, amb un estil molt directe i proper. La trama està molt ben traçada,
amb un fil conductor molt original, el de les cartes del tarot, que es
converteixen en pistes, d'una banda vitals per a la protagonista, però alhora,
necessàries per al desenvolupament de la història. Encara que té bons
personatges, tots ells amb cert pes específic, és una novel·la armada
bàsicament pel seu actor principal, la
Laia , una doctora amb un passat familiar fosc. Molt ben
dissenyada, per cert. Per als que som de Barcelona i ja tenim alguns anys,
advertir que es fa especialment llaminer conèixer alguna coseta més d'alguns
escenaris de la ciutat, molts d'ells màgics. Molt recomanable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada