ENIGMES DE LA HUMANITAT

Molts cops ens hem preguntat què va passar fa aproximadament 4500 anys, quin va ser el detonant perquè l'home donés un salt evolutiu tan important com per desenvolupar habilitats agrícoles avançades, perfeccionar la pastura i la transhumància del bestiar o que construís una sèrie d'edificacions i monuments megalítics, molts dels quals segueixen avui en peus. No seria descartable que fos producte d'una revolució tecnològica espontània semblant a la que hem viscut durant els darrers cinquanta anys, però també hauríem de contemplar que alguna intel·ligència superior intervingués els nostres coneixements; diguem-li a aquesta Déus o extraterrestres.

És possible que no sapiguem mai què va passar, qui ens va ajudar i per què l'home va començar agrupar-se en civilitzacions modernes i a construir monuments d'arquitectura avançada. En aquest sentit, formen part dels enigmes de la humanitat les intrigants pintures rupestres del Tassili N'Ajjer, l'assentament urbà de Mohenjo-Daro en terres del Pakistan, les piràmides de Giza, les enigmàtiques Línies de Nazca al sud del Perú, el Machu Picchu o l'illa de Pasqua. Tota la tecnològica i la màgia que envolten aquestes enigmàtiques ubicacions podrien procedir d'una intel·ligència que va intervenir la nostra lenta evolució natural.

Si tot aquest misteri no fos suficient, farem un experiment matemàtic que afegeix encara més enigmes a totes aquestes localitzacions.

Al Golf de Guinea, a l'oest del continent africà, trobem el punt d'intersecció geogràfica; o el que és el mateix, el punt exacte en què conflueixen el Meridià de Greenwich i l'Equador terrestre. Aquest és geogràficament, el centre del planeta Terra.

Ara bé ...

Què passaria si dibuixessim una circumferència a la terra que abarqués 40.000 Km de superfície partint des d'aquesta intersecció?

Doncs passaria que aquesta circumferència creuaria exactament per Tassili N'Ajjer, Mohenjo-Daro, Giza, Nazca, Machu Picchu i l'Illa de Pasqua.

Arribats a aquest punt, tot i que la Ciència insisteixi a sostenir que totes aquestes cultures mai van tenir relació entre si, aquest curiós alineament circular podria indicar tot el contrari.

Però possiblement, mai arribem a saber-ho amb certesa.

LA MATANÇA DELS SANTS INNOCENTS

"La massacre dels innocents" - Llenç de Nicolás Poussin

Un d'aquells episodis qüestionables que formen part del Nou Testament és la suposada matança que va ordenar Herodes el Gran després del naixement de Jesús de Natzaret. I dic "suposada" perquè hi ha moltes inconsistències històriques per creure en la seva veracitat, encara que coneixent l'historial sanguinari del llavors rei de Judea, una cosa així bé podria haver succeït. A ningú escapa que Herodes era una persona amb una por patològica a perdre el seu poder i això el va portar a assassinar a diferents membres de la seva pròpia família, inclosos tres dels seus fills, però també cal tenir en consideració que era un regent que no va caure en gràcia a gairebé ningú. Des de la seva coronació, va estar qüestionat per les tres principals sectes religioses hebrees (fariseus, saduceus i essenis), que no van voler reconèixer el seu privilegi de rei per considerar-lo estranger i ser fruit d'una mare àrab, malgrat que està del tot comprovat que descendia de llinatge semita. L'animadversió dels jueus cap a Herodes va ser tal, que fins i tot es van arribar a explicar episodis d'ell que, amb el temps, han resultat ser falsos.

Una de les coses que fan dubtar de la seva veracitat és que aquest succés només apareix explicat a l'Evangeli de Mateu, mes no en la resta de textos i, si ja de per si, els passatges del Nou Testament han de ser interpretats tenint en compte les contínues censures, sembla estrany que només un dels evangelistes oficials faci referència a aquests fets. Tampoc s'esmenta en cap altre evangeli apòcrif ni tampoc en altres textos de cronistes del període en qüestió, ni tan sols de Flavio Josefo, el principal historiador de l'època i qui solia alimentar en tots els seus textos la llegenda negra del propi Herodes. D'aquesta manera, sent coneguda l'animadversió que Flavio Josefo tenia cap al rei de Judea, resulta estrany que passés per alt un crim d'aquesta magnitut.

Una altra dada qüestionable es la quantitat d'infants que van morir en aquesta matança. La versió més fiable afirma que van ser entre 20 i 40 criatures menors de dos anys, però la litúrgia bizantina de l'Església Ortodoxa parla de 14000 morts i l'Església siriana afirma que van ser més de 64000. En aquest sentit, cal tenir en compte que estem parlant del segle I, on els llogarets no estaven especialment poblats; de fet en aquesta època s'estima que la població de Betlem no era superior a les 500 o 600 persones. Aquesta xifra no només posa en evidència algunes de les versions més tardanes, a més posa en dubte l'esdeveniment en si.

Si totes aquestes dades no fossin encara suficients, cal recordar que segons l'evangelista, van ser els tres Reis Mags d'Orient qui li van revelar a Herodes el naixement del profetitzat rei dels jueus a la ciutat de Betlem, els mateixos que la nit abans omplien de dons al nounat.