L'EFECTE "LONGSELLER"

¿Publicació tradicional o autopublicació?

Aquesta és una de les típiques preguntes que m'han fet els darrers anys. Ho han fet autors que estan començant, periodistes i fins i tot algun editor. Precisament, fa unes setmanes, parlant amb una persona que es mou molt bé pels mons literaris, em deia que li xocava que alguns autors rebutgessin d'entrada presentar les seves obres a una agència o a una editorial. Fa pocs anys, l'autopublicació era l'opció del "rebutjat", dels autors mancats de qualitat o d'aquells que simplement volien escriure un llibre com a projecte vital.

Les plataformes digitals han donat un cop de puny sobre la taula i l'autopublicació s'ha convertit en una opció, no en l'opció B. Posar a la venda les nostres creacions en plataformes digitals és relativament econòmic, tenim multitud d'eines a la xarxa per construir una portada, maquetar-la i deixar-la amb un acabat professional.

Inconvenients, sí, a tots ens agrada tenir una edició en paper i si apostem per fer-la, el més probable és que la seva distribució sigui pràcticament nul·la. A més, molts lectors tenen interioritzat l'estigma de "fracassat" quan a les seves mans els arriba un exemplar autopublicat. Les grans llibreries, els centres comercials i les benzineres no tindran llibres d'autors "indies", però hem d'entendre que aquest espai està reservat per a l'elit editorial.

Avantatges, sí, n'hi ha. Nosaltres fixem el preu, gestionem les nostres vendes i no hem de repartir els ingressos amb cap intermediari.

Un autopublicat difícilment serà un bestseller, tot i que, si em permeteu obrir el pot de les meves vanitats, jo ho he estat i molts altres autors també han assaborit les mels d'un supervendes.

És curiós, perquè va ser precisament aquesta persona a qui abans referia, la que em va confessar que la vida d'un llibre és d'uns tres mesos. Sis o set a molt estirar. I és que un bestseller estarà un mes en un lloc destacat de la llibreria i tres o quatre mesos en una prestatgeria ordenada alfabèticament. Després perdrà força, el llibreter tindrà un parell d'exemplars en estoc i al cap d'un any estarà fora de catàleg.

Un dels avantatges de l'autopublicació és que l'autor, amo i senyor del seu projecte, mantindrà per sempre la flama encesa, perquè és seva i té l'encenedor. Lluitarà per la seva obra i farà el possible perquè sigui visible a les plataformes digitals el màxim temps possible.

Aquest interès en eternitzar l'obra, que només l'autor procura, provoca que els llibres -hagin estat o no bestsellers- es converteixin en "longsellers".

Sembla mentida, però La herencia de Jerusalén, la meva primera novel·la, es va posar a la venda a Amazon ara fa quatre anys. Els dos primers, més de 15000 lectors van gaudir de les aventures del professor Malluck i la seva troupe. La novel·la va ser un bestseller durant aquest temps, fet que no hagués passat si hagués sortit a la venda, d'entrada, amb una editorial tradicional.

Però han transcorregut dos anys. Lògicament, no compren la novel·la set mil lectors a l'any, però sí que es continua venent. Cada mes hi ha mig centenar de descàrregues i la vaca continua donant llet, encara que tingui la mamella vella.

Tiro la vista enrere i no canviaria per res del món aquest any i mig en què venia a preu fet, però no sabeu la il·lusió que em fa que la novel·la s'hagi convertit en un longseller.

Fins un altre estoneta.

UN SANT JORDI UN XIC DIFERENT

Recordo com si fos avui un dia de Sant Jordi, corria l'any 1981 i anava de la mà dels meus pares, passejant per Passeig de Gràcia, enfilant el meu nasset per sobre de les taules plenes de llibres. Recordo que vaig poder veure signar a algun dels meus autors de l'època, tot i que em quedo amb la imatge de Joaquim Carbó dibuixant-me un somriure sota la seva barba blanca. També recordo el meu disgust per no poder-me acostar a conèixer a Michael Ende.

Vaig viure aquest dia com un dels més emocionants de la meva vida i em vaig prometre -què anava a saber jo-, que un dia estaria jo signant llibres en una caseta el dia de Sant Jordi.

Aquest dia va arribar el 2010 i, tot i que mai oblidaré aquell dia, vaig tornar a casa pensant que havia estat un dia per oblidar.

Durant els anys següents no he faltat a la cita. D'una manera o altra, amb més o menys èxit, he tingut l'oportunitat de ser-hi amb els meus lectors gaudint com un nan.

I és curiós, molt curiós. Aquest any no em venia de gust estar signant, principalment perquè no vaig voler fer-ho amb els mateixos títols de l'any anterior, però també perquè volia tornar a viure Sant Jordi des de la barrera, passejar tranquil·lament pels carrers de la ciutat i saludar a companys que aquell dia sí exercien d'escriptors.

No obstant això, també he descobert que Sant Jordi va molt més enllà del 23 d'abril i que hi ha moltes activitats que també mereixen la pena.

Dimarts passat vaig lliurar els diplomes als guanyadors del concurs literari organitzat per Fem un Llibre als alumnes de sisè de primària de l'escola Immaculada Concepció de Gavà i us asseguro que veure les cares dels nanos en veure els seus treballs recollits en una antologia no té preu.

Dimecres vaig tenir el plaer de xerrar amb la Berta Bruna (Ag. Literària Sandra Bruna) en un acte organitzat per Alpha Espai Coworking. Tots dos vam poder oferir els nostres propis punts de vista sobre els camins de la publicació (publicació tradicional Vs autor independent) i, encara que sembli sorprenent, no estaven tan allunyats com al principi pogués semblar.

Dijous a la tarda em vaig acostar a la llibreria La font de Mimir per intentar posar llum alguns misteris i enigmes de les religions, el principal fil conductor de les meves últimes obres. Una experiència més pel meu sarró.

Divendres arribava a Barcelona María José Moreno i uns quants autors ens vam anar a sopar amb ella al barri de Sants per celebrar la seva arribada i brindar pels llaços d'amistat que ha forjat el temps. Era un preàmbul de Sant Jordi.

A primera hora del matí, vam esmorzar a casa de la Núria amb tota la troupe i vam emprendre la marxa cap els atapaïts carrers de Barcelona. Vam saludar a la Maria Català, a la Lola Mariné, en Josep Camps i en Francesc Miralles. Ho vam fer també amb la María José Moreno i la simpatiquísima Isabel Del Río, els llibres van anar al sarró amb dedicatòria inclosa. Pel camí vam veure a Santiago Posteguillo -quina home més seriós, per Déu! -, a Toni Hill i a un llarg etcètera d'escriptors que no van faltar a la cita.

Aquest any no hi va haver sopar post-Sant Jordi, ni tan sols una ronda de gintònics amb els amics. Ens vam recollir aviat, abans de les vuit del vespre, just quan la pluja posava fi a una jornada com sempre màgica.

SANT JORDI 2016

Aquest any viuré la diada de Sant Jordi des de l'altre costat i el gaudiré com un lector més. Em ve de gust passejar per Barcelona i assaborir l'ambient dels carrers, visitar a autors amics que estaran signant en diferents llibreries i gaudir d'un dia en família aprofitant que aquest cop, el dia del llibre cau en dissabte.

Però la diada de Sant Jordi va molt més enllà de les activitats programades pel dia 23. Durant aquesta setmana em deixaré veure en diversos esdeveniments literaris que em fan especial il·lusió i que m'agradaria compartir amb tots vosaltres.

Abril 19

Estaré a l'escola Immaculada Concepció de Gavà fent el lliurament dels premis del "I Concruso Literari Fem un Llibre" als guanyadors de sisè de primària.

Abril 20

A les 19:00 estaré xerrant a Alpha Espai Coworking, al costat de Berta Bruna Ag. Lit. Sandra Bruna a la conferència: "Els camins de la publicació" per explicar la meva experiència en el món de l'autopublicació i presentar el taller literari per a adults que començarà el proper mes de maig.

Entrada gratuïta. Podeu reservar plaça a través d'aquest enllaç: https://goo.gl/clDKe5

Abril 21

També a les 19:00 estaré xerrant amb els lectors a la llibreria "La Font del Mimir" mentre prenem un cafè. Parlarem dels enigmes de les religions occidentals i de l'ús que s'ha fet de la religió per controlar a les societats. Ho passarem molt bé.

EL CAMÍ CAP A LA PUBLICACIÓ

En entrades anteriors explicava alguns trucs pràctics que poden ser útils per a autors novells o per a persones que s’inicien en el món de l’escriptura, en altres he intentat aportar idees per a l’elecció del títol, de la portada i de la sinopsi. En la meva última entrada us vaig explicar algunes d’aquelles coses que tot editor vol trobar-se quan rep un manuscrit, en el fons, l’editor és la persona que ha de decidir si la teva obra és o no publicable.

Però avui en dia, la publicació ens obre un ventall d’oportunitats que fa uns anys no teniem i la tecnologia posa al nostre abast moltes més facilitats a l’hora de publicar. Sí, hi ha la publicació tradicional, però també hi ha altres alternatives.

És important saber quins camins recórrer i quines opcions tenim abans d’emprendre un projecte literari. Tenir informació de tots aquests camins ens evitarà frustracions i desenganys. És precisament, "El camí cap a la publicació" el títol de la xerrada que es celebrarà el 20 d’abril a Alpha Espai.

Si esteu prop de Barcelona per aquestes dates, us convido a assistir a la conferència d’emprenedors literaris, on compartiré taula amb Berta Bruna de l’Agència Literària Sandra Bruna.

Aforament limitat. Places gratuïtes.

Per reservar plaça clica aquí

EL QUE BUSCA UN EDITOR

Fa uns dies parlava amb un bon amic, també escriptor, sobre les diferents òptiques a través de les quals un editor pot dir si les nostres obres són o no publicables. Cada autor té el seu propi estil i un concepte narratiu innat que només la tècnica pot aconseguir variar. Hi ha autors que els agrada emprar frases curtes, amb missatges directes i sense caure en la filigrana. Els altres, adoren donar un triple salt mortal al complement indirecte i al circumstancial, omplint d'adjectius i acotacions una frase completament mundana.

Però no tot és escriure bé. És evident que tenir una bona capacitat de redacció és un punt al nostre favor, però hi ha molts altres factors que influeixen abans que un editor ens pugui donar el "sí vull".

FACTORS LITERARIS

Una bona història: Un editor busca alguna cosa diferent, una trama sorprenent que li enamori i que no s'assembli a res ja publicat.

Una estructura sòlida: Tota la història ha d'estar ben embastada, sense inconsistències argumentals, amb un inici que enganxi al lector i un final que el deixi amb la boca oberta. Que contingui moments de tensió, girs i un secret per revelar.

El ritme: En la mesura del possible cal evitar caure en descripcions llargues i tedioses. L'acció ha de desenvolupar-se amb agilitat, sense decaure ni mantenir-se plana durant tota la novel·la. Cal tenir en compte que un lector que s'avorreix o fuig de la història deixa de llegir.

El missatge: Conscient o inconscientment, tota història té el seu significat, el que en castellà en diuen “moraleja”. És important saber transmetre emocions i remoure consciències. El nostre relat ha de contenir aquesta espurna i aquesta reflexió que tots esperem trobar quan llegim un llibre.

Els personatges i els seus diàlegs: Són els conductors de la història i les seves paraules, els seus gestos i les seves emocions han de provocar que el que estem llegint sigui creïble. Els nostres protagonistes ploren, però també riuen, fan bromes i s'equivoquen al parlar. Són maldestres, imperfectes, llestos i babaus; els seus actes transcorren en quotidianitat, com qualsevol de les persones que passegen al nostre voltant. I tenen ànima, com tothom.

***

Imaginem que hem estat capaços d’ acomplir amb les expectatives literàries que un editor espera trobar en un llibre. La nostra obra és perfecta, acurada i amb l'etiqueta de publicable, però ...

Hi ha altres factors que també influeixen, i cada vegada més, perquè l'editor ens escrigui per signar el contracte. Sí, pensareu que són conceptes allunyats del romanticisme editorial, però no cal oblidar que l'editor és el tipus que posa la pasta i ha d'estar segur que no la perdrà. L'editorial es preguntarà tot això:

FACTORS EDITORIALS

És comercial?

L'editor ha de trobar en aquesta història alguna cosa que la faci vendible. Que tingui un títol suggerent que pugui encaixar amb el desenvolupament de la trama. Ha de pensar en una portada que la defineixi. Si no sap com fer-la comercial, la descartarà.

Va dirigida al nostre públic?

Els grans grups editorials divideixen les seves publicacions en diferents segells. És una manera de segmentar els seus llibres per temàtica i fidelitzar així a un públic concret. Per aquest motiu, és molt important que seleccioneu bé l'editorial a la qual adreceu la vostra novel·la.

Encaixa el perfil d'autor en la política de l'editorial?

Podríem comptar amb els dits de la mà els autors masculins de novel·la romàntica. La tendència indica que el chick-lit està escrit per dones i dirigit també a dones. Així, d'entrada, només se m'acut el nom de Federico Moccia, tot i que les seves novel·les van molt més enllà de la història d'amor. Per aquest motiu, podria ser un inconvenient escriure romàntica si ets un home. De la mateixa manera, la ciència ficció també sembla ser una temàtica d'homes escrita per homes.

És un autor amb imatge?

Enrere queden aquells temps en què els escriptors eren éssers sense rostre, que tot just treien el nas en algun que altre esdeveniment; egocèntrics que no contestaven a les cartes dels seus admiradors o que, literalment, enviaven als seus fans "a la merda".

Ara és diferent, les editorials busquen que els autors sàpiguen mantenir un feedback amb els seus lectors, que estiguin al dia a les xarxes socials i que puguin assistir a diferents actes amb el seu millor vestit i el seu millor somriure.

Pot fer ombra a altres autors?

Suposem ara que hem complert tots els requisits anteriors. Encara ens queda un escull, potser el més comú; encara que un editor mai ho reconeixerà en públic. Una gran novel·la d'un autor novell podria competir amb publicacions de grans autors de la pròpia editorial, obres per les quals, l'editorial pot haver invertit milers i milers d'euros. Semblaria absurd que un editor es creés la seva pròpia competència.

***

Tot i els pesars i, tot i que després de llegir tot això pugueu pensar que publicar en una editorial és una quimera, tot és possible. Tot és possible ...

NOVEL.LA BRAINSTORMING

Feia un bon temps que no em prodigava per la bitàcola personal i espero que sapigueu perdonar-m’ho. Durant els darrers mesos el treball s'ha apoderat del meu temps, però us asseguro que tots eren assumptes que mereixien aquest petit sacrifici.

Pels que em pregunteu per l'estat de les meves properes obres, us aniré donant informació a comptagotes; de moment us puc anunciar que la novel·la històrica que vaig acabar d'escriure a l'octubre ja està en mans d'una editorial i, si tot va com està programat, estarem en llibreries aquest mes de juny. De moment en català, a l'espera d'acabar de tancar els serrells amb l'edició en castellà. També us avanço que estic immers en el procés d'escriptura d'una altra història, aquest cop més propera, i que la pretenc cuinar a foc lent. Està quedant de luxe.

Aprofitant que m'he arrencat a escriure al blog, seguint amb l'espai de consells d'escriptura, avui m'agradaria explicar què és el brainstorming, que podríem traduir al nostre idioma com "pluja d'idees".

  

Als que escrivim, ens sol passar habitualment que contínuament se'ns ocorren idees per a propers treballs. De vegades en moments quotidians, ja sigui veient una pel·lícula, pelant patates o esperant a la cua del pa. Altres idees ens vénen forçades, quan algú, coneixedor de la nostra faceta d'escriptors, ens diu el de sempre: "Apunta, apunta, que això et donaria per a una novel·la". Idees, idees, idees... Sí, moltes poden ser bones, però generalment desapareixen de la nostra memòria amb la mateixa rapidesa amb la que van aparèixer. En el meu cas -i suposo que és el de molts altres escriptors-, quan sorgeix la IDEA, la que realment ens desperta aquest sisè sentit, tot s'atura. És el moment d'anotar-la i començar a maquinar.

Ocorre en ocasions, que molts llibres són fruit d'una gran idea -i els lectors així ho identifiquen, però el seu desenvolupament acaba sent pobre, de manera que ens quedem amb aquesta agra sensació de no haver aconseguit treure tot el suc a l'assumpte.

Davant d'una gran idea, tornem-nos bojos i siguem una mica freak. Val la pena marcar-se un Dalí durant unes hores. Tanquem-nos a una habitació amb un embut per barret i omplim les parets de post-it, deixem que la nostra imaginació es desbordi. Hem de anotar tot allò que se'ns ocorre, per inversemblant que sembli. Creem personatges divertits, bruts, dolents i bonjans; imaginem escenaris, èpoques i successos que resideixen a la nostra memòria. Creeu, creeu, maleïts ...

Després de l'atac de bogeria és el moment de trobar el nostre costat més racional. Recopilem totes les anotacions i posem-les totes en comú.

En una primera fase ens quedem amb deu idees i 6 personatges. Busquem els protagonistes i intentem identificar quins d'ells són més aptes per a interpretar les idees. Penseu en el narrador, el director d'orquestra, i considereu si serà un simple acompanyant o la veu del protagonista.

En una segona fase discriminarem escenaris, personatges i idees, rebutjant tot allò que realment no ens aporti res. Important: rebutjar no és el mateix que descartar. Guardeu el que no us convenci, que mai se sap ...

Durant el procés d'escriptura, moltes de les idees seleccionades es transformaran i aniran evolucionant, els personatges creixeran o perdran una mica de força, però és important que siguem fidels al resultat d'aquesta pluja d'idees que va engendrar la nostra obra.

 "L'única diferència entre un boig i jo, és que el boig creu 

que no ho està, mentre jo sé que ho estic"

Salvador Dalí

Pintor català