dimarts, 26 d’abril de 2016

UN SANT JORDI UN XIC DIFERENT


Recordo com si fos avui un dia de Sant Jordi, corria l'any 1981 i anava de la mà dels meus pares, passejant per Passeig de Gràcia, enfilant el meu nasset per sobre de les taules plenes de llibres. Recordo que vaig poder veure signar a algun dels meus autors de l'època, tot i que em quedo amb la imatge de Joaquim Carbó dibuixant-me un somriure sota la seva barba blanca. També recordo el meu disgust per no poder-me acostar a conèixer a Michael Ende.

Vaig viure aquest dia com un dels més emocionants de la meva vida i em vaig prometre -què anava a saber jo-, que un dia estaria jo signant llibres en una caseta el dia de Sant Jordi.

Aquest dia va arribar el 2010 i, tot i que mai oblidaré aquell dia, vaig tornar a casa pensant que havia estat un dia per oblidar.

Durant els anys següents no he faltat a la cita. D'una manera o altra, amb més o menys èxit, he tingut l'oportunitat de ser-hi amb els meus lectors gaudint com un nan.

I és curiós, molt curiós. Aquest any no em venia de gust estar signant, principalment perquè no vaig voler fer-ho amb els mateixos títols de l'any anterior, però també perquè volia tornar a viure Sant Jordi des de la barrera, passejar tranquil·lament pels carrers de la ciutat i saludar a companys que aquell dia sí exercien d'escriptors.

No obstant això, també he descobert que Sant Jordi va molt més enllà del 23 d'abril i que hi ha moltes activitats que també mereixen la pena.

Dimarts passat vaig lliurar els diplomes als guanyadors del concurs literari organitzat per Fem un Llibre als alumnes de sisè de primària de l'escola Immaculada Concepció de Gavà i us asseguro que veure les cares dels nanos en veure els seus treballs recollits en una antologia no té preu.



Dimecres vaig tenir el plaer de xerrar amb la Berta Bruna (Ag. Literària Sandra Bruna) en un acte organitzat per Alpha Espai Coworking. Tots dos vam poder oferir els nostres propis punts de vista sobre els camins de la publicació (publicació tradicional Vs autor independent) i, encara que sembli sorprenent, no estaven tan allunyats com al principi pogués semblar.



Dijous a la tarda em vaig acostar a la llibreria La font de Mimir per intentar posar llum alguns misteris i enigmes de les religions, el principal fil conductor de les meves últimes obres. Una experiència més pel meu sarró.



Divendres arribava a Barcelona María José Moreno i uns quants autors ens vam anar a sopar amb ella al barri de Sants per celebrar la seva arribada i brindar pels llaços d'amistat que ha forjat el temps. Era un preàmbul de Sant Jordi.

A primera hora del matí, vam esmorzar a casa de la Núria amb tota la troupe i vam emprendre la marxa cap els atapaïts carrers de Barcelona. Vam saludar a la Maria Català, a la Lola Mariné, en Josep Camps i en Francesc Miralles. Ho vam fer també amb la María José Moreno i la simpatiquísima Isabel Del Río, els llibres van anar al sarró amb dedicatòria inclosa. Pel camí vam veure a Santiago Posteguillo -quina home més seriós, per Déu! -, a Toni Hill i a un llarg etcètera d'escriptors que no van faltar a la cita.



Aquest any no hi va haver sopar post-Sant Jordi, ni tan sols una ronda de gintònics amb els amics. Ens vam recollir aviat, abans de les vuit del vespre, just quan la pluja posava fi a una jornada com sempre màgica.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada