divendres, 29 de gener de 2016

NOVEL.LA BRAINSTORMING

Feia un bon temps que no em prodigava per la bitàcola personal i espero que sapigueu perdonar-m’ho. Durant els darrers mesos el treball s'ha apoderat del meu temps, però us asseguro que tots eren assumptes que mereixien aquest petit sacrifici.

Pels que em pregunteu per l'estat de les meves properes obres, us aniré donant informació a comptagotes; de moment us puc anunciar que la novel·la històrica que vaig acabar d'escriure a l'octubre ja està en mans d'una editorial i, si tot va com està programat, estarem en llibreries aquest mes de juny. De moment en català, a l'espera d'acabar de tancar els serrells amb l'edició en castellà. També us avanço que estic immers en el procés d'escriptura d'una altra història, aquest cop més propera, i que la pretenc cuinar a foc lent. Està quedant de luxe.

Aprofitant que m'he arrencat a escriure al blog, seguint amb l'espai de consells d'escriptura, avui m'agradaria explicar què és el brainstorming, que podríem traduir al nostre idioma com "pluja d'idees".

  


Als que escrivim, ens sol passar habitualment que contínuament se'ns ocorren idees per a propers treballs. De vegades en moments quotidians, ja sigui veient una pel·lícula, pelant patates o esperant a la cua del pa. Altres idees ens vénen forçades, quan algú, coneixedor de la nostra faceta d'escriptors, ens diu el de sempre: "Apunta, apunta, que això et donaria per a una novel·la". Idees, idees, idees... Sí, moltes poden ser bones, però generalment desapareixen de la nostra memòria amb la mateixa rapidesa amb la que van aparèixer. En el meu cas -i suposo que és el de molts altres escriptors-, quan sorgeix la IDEA, la que realment ens desperta aquest sisè sentit, tot s'atura. És el moment d'anotar-la i començar a maquinar.

Ocorre en ocasions, que molts llibres són fruit d'una gran idea -i els lectors així ho identifiquen, però el seu desenvolupament acaba sent pobre, de manera que ens quedem amb aquesta agra sensació de no haver aconseguit treure tot el suc a l'assumpte.


Davant d'una gran idea, tornem-nos bojos i siguem una mica freak. Val la pena marcar-se un Dalí durant unes hores. Tanquem-nos a una habitació amb un embut per barret i omplim les parets de post-it, deixem que la nostra imaginació es desbordi. Hem de anotar tot allò que se'ns ocorre, per inversemblant que sembli. Creem personatges divertits, bruts, dolents i bonjans; imaginem escenaris, èpoques i successos que resideixen a la nostra memòria. Creeu, creeu, maleïts ...

Després de l'atac de bogeria és el moment de trobar el nostre costat més racional. Recopilem totes les anotacions i posem-les totes en comú.

En una primera fase ens quedem amb deu idees i 6 personatges. Busquem els protagonistes i intentem identificar quins d'ells són més aptes per a interpretar les idees. Penseu en el narrador, el director d'orquestra, i considereu si serà un simple acompanyant o la veu del protagonista.

En una segona fase discriminarem escenaris, personatges i idees, rebutjant tot allò que realment no ens aporti res. Important: rebutjar no és el mateix que descartar. Guardeu el que no us convenci, que mai se sap ...

Durant el procés d'escriptura, moltes de les idees seleccionades es transformaran i aniran evolucionant, els personatges creixeran o perdran una mica de força, però és important que siguem fidels al resultat d'aquesta pluja d'idees que va engendrar la nostra obra.

 "L'única diferència entre un boig i jo, és que el boig creu 
que no ho està, mentre jo sé que ho estic"

Salvador Dalí
Pintor català

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada