dijous, 19 de maig del 2016

L'EFECTE "LONGSELLER"


¿Publicació tradicional o autopublicació?

Aquesta és una de les típiques preguntes que m'han fet els darrers anys. Ho han fet autors que estan començant, periodistes i fins i tot algun editor. Precisament, fa unes setmanes, parlant amb una persona que es mou molt bé pels mons literaris, em deia que li xocava que alguns autors rebutgessin d'entrada presentar les seves obres a una agència o a una editorial. Fa pocs anys, l'autopublicació era l'opció del "rebutjat", dels autors mancats de qualitat o d'aquells que simplement volien escriure un llibre com a projecte vital.

Les plataformes digitals han donat un cop de puny sobre la taula i l'autopublicació s'ha convertit en una opció, no en l'opció B. Posar a la venda les nostres creacions en plataformes digitals és relativament econòmic, tenim multitud d'eines a la xarxa per construir una portada, maquetar-la i deixar-la amb un acabat professional.

Inconvenients, sí, a tots ens agrada tenir una edició en paper i si apostem per fer-la, el més probable és que la seva distribució sigui pràcticament nul·la. A més, molts lectors tenen interioritzat l'estigma de "fracassat" quan a les seves mans els arriba un exemplar autopublicat. Les grans llibreries, els centres comercials i les benzineres no tindran llibres d'autors "indies", però hem d'entendre que aquest espai està reservat per a l'elit editorial.

Avantatges, sí, n'hi ha. Nosaltres fixem el preu, gestionem les nostres vendes i no hem de repartir els ingressos amb cap intermediari.

Un autopublicat difícilment serà un bestseller, tot i que, si em permeteu obrir el pot de les meves vanitats, jo ho he estat i molts altres autors també han assaborit les mels d'un supervendes.

És curiós, perquè va ser precisament aquesta persona a qui abans referia, la que em va confessar que la vida d'un llibre és d'uns tres mesos. Sis o set a molt estirar. I és que un bestseller estarà un mes en un lloc destacat de la llibreria i tres o quatre mesos en una prestatgeria ordenada alfabèticament. Després perdrà força, el llibreter tindrà un parell d'exemplars en estoc i al cap d'un any estarà fora de catàleg.

Un dels avantatges de l'autopublicació és que l'autor, amo i senyor del seu projecte, mantindrà per sempre la flama encesa, perquè és seva i té l'encenedor. Lluitarà per la seva obra i farà el possible perquè sigui visible a les plataformes digitals el màxim temps possible.

Aquest interès en eternitzar l'obra, que només l'autor procura, provoca que els llibres -hagin estat o no bestsellers- es converteixin en "longsellers".

Sembla mentida, però La herencia de Jerusalén, la meva primera novel·la, es va posar a la venda a Amazon ara fa quatre anys. Els dos primers, més de 15000 lectors van gaudir de les aventures del professor Malluck i la seva troupe. La novel·la va ser un bestseller durant aquest temps, fet que no hagués passat si hagués sortit a la venda, d'entrada, amb una editorial tradicional.

Però han transcorregut dos anys. Lògicament, no compren la novel·la set mil lectors a l'any, però sí que es continua venent. Cada mes hi ha mig centenar de descàrregues i la vaca continua donant llet, encara que tingui la mamella vella.

Tiro la vista enrere i no canviaria per res del món aquest any i mig en què venia a preu fet, però no sabeu la il·lusió que em fa que la novel·la s'hagi convertit en un longseller.


Fins un altre estoneta.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada