ENIGMES DE LA HUMANITAT

Molts cops ens hem preguntat què va passar fa aproximadament 4500 anys, quin va ser el detonant perquè l'home donés un salt evolutiu tan important com per desenvolupar habilitats agrícoles avançades, perfeccionar la pastura i la transhumància del bestiar o que construís una sèrie d'edificacions i monuments megalítics, molts dels quals segueixen avui en peus. No seria descartable que fos producte d'una revolució tecnològica espontània semblant a la que hem viscut durant els darrers cinquanta anys, però també hauríem de contemplar que alguna intel·ligència superior intervingués els nostres coneixements; diguem-li a aquesta Déus o extraterrestres.

És possible que no sapiguem mai què va passar, qui ens va ajudar i per què l'home va començar agrupar-se en civilitzacions modernes i a construir monuments d'arquitectura avançada. En aquest sentit, formen part dels enigmes de la humanitat les intrigants pintures rupestres del Tassili N'Ajjer, l'assentament urbà de Mohenjo-Daro en terres del Pakistan, les piràmides de Giza, les enigmàtiques Línies de Nazca al sud del Perú, el Machu Picchu o l'illa de Pasqua. Tota la tecnològica i la màgia que envolten aquestes enigmàtiques ubicacions podrien procedir d'una intel·ligència que va intervenir la nostra lenta evolució natural.

Si tot aquest misteri no fos suficient, farem un experiment matemàtic que afegeix encara més enigmes a totes aquestes localitzacions.

Al Golf de Guinea, a l'oest del continent africà, trobem el punt d'intersecció geogràfica; o el que és el mateix, el punt exacte en què conflueixen el Meridià de Greenwich i l'Equador terrestre. Aquest és geogràficament, el centre del planeta Terra.

Ara bé ...

Què passaria si dibuixessim una circumferència a la terra que abarqués 40.000 Km de superfície partint des d'aquesta intersecció?

Doncs passaria que aquesta circumferència creuaria exactament per Tassili N'Ajjer, Mohenjo-Daro, Giza, Nazca, Machu Picchu i l'Illa de Pasqua.

Arribats a aquest punt, tot i que la Ciència insisteixi a sostenir que totes aquestes cultures mai van tenir relació entre si, aquest curiós alineament circular podria indicar tot el contrari.

Però possiblement, mai arribem a saber-ho amb certesa.

LA MATANÇA DELS SANTS INNOCENTS

"La massacre dels innocents" - Llenç de Nicolás Poussin

Un d'aquells episodis qüestionables que formen part del Nou Testament és la suposada matança que va ordenar Herodes el Gran després del naixement de Jesús de Natzaret. I dic "suposada" perquè hi ha moltes inconsistències històriques per creure en la seva veracitat, encara que coneixent l'historial sanguinari del llavors rei de Judea, una cosa així bé podria haver succeït. A ningú escapa que Herodes era una persona amb una por patològica a perdre el seu poder i això el va portar a assassinar a diferents membres de la seva pròpia família, inclosos tres dels seus fills, però també cal tenir en consideració que era un regent que no va caure en gràcia a gairebé ningú. Des de la seva coronació, va estar qüestionat per les tres principals sectes religioses hebrees (fariseus, saduceus i essenis), que no van voler reconèixer el seu privilegi de rei per considerar-lo estranger i ser fruit d'una mare àrab, malgrat que està del tot comprovat que descendia de llinatge semita. L'animadversió dels jueus cap a Herodes va ser tal, que fins i tot es van arribar a explicar episodis d'ell que, amb el temps, han resultat ser falsos.

Una de les coses que fan dubtar de la seva veracitat és que aquest succés només apareix explicat a l'Evangeli de Mateu, mes no en la resta de textos i, si ja de per si, els passatges del Nou Testament han de ser interpretats tenint en compte les contínues censures, sembla estrany que només un dels evangelistes oficials faci referència a aquests fets. Tampoc s'esmenta en cap altre evangeli apòcrif ni tampoc en altres textos de cronistes del període en qüestió, ni tan sols de Flavio Josefo, el principal historiador de l'època i qui solia alimentar en tots els seus textos la llegenda negra del propi Herodes. D'aquesta manera, sent coneguda l'animadversió que Flavio Josefo tenia cap al rei de Judea, resulta estrany que passés per alt un crim d'aquesta magnitut.

Una altra dada qüestionable es la quantitat d'infants que van morir en aquesta matança. La versió més fiable afirma que van ser entre 20 i 40 criatures menors de dos anys, però la litúrgia bizantina de l'Església Ortodoxa parla de 14000 morts i l'Església siriana afirma que van ser més de 64000. En aquest sentit, cal tenir en compte que estem parlant del segle I, on els llogarets no estaven especialment poblats; de fet en aquesta època s'estima que la població de Betlem no era superior a les 500 o 600 persones. Aquesta xifra no només posa en evidència algunes de les versions més tardanes, a més posa en dubte l'esdeveniment en si.

Si totes aquestes dades no fossin encara suficients, cal recordar que segons l'evangelista, van ser els tres Reis Mags d'Orient qui li van revelar a Herodes el naixement del profetitzat rei dels jueus a la ciutat de Betlem, els mateixos que la nit abans omplien de dons al nounat.

EL PRIMER ATAC KAMIKAZE

25 d'octubre de 1944. Tal dia com avui de fa 72 anys, els nipons van idear un revolucionari mètode bèl·lic: els atacs Kamikaze, que el van traduir com "vent diví". L'Armada Imperial Japonesa va pensar que una manera infal·lible d'atacar a l'enemic era crear una unitat especial que tingués com a objectiu impactar de manera precisa allà on el dany fos més gran, encara que això impliqués perdre una unitat de batalla. Van posar en pràctica aquest atac per primera vegada durant la Batalla del Golf de Leyte, a l'arxipèlag filipí. A la primera escomesa, aprofitant el desconcert de la marina nord-americana, l'esquadra suïcida va aconseguir enfonsar un totpoderós portaavions que tenia com a objectiu conquerir les Illes Mariannes.

L'atac Kamikaze va suposar un abans i un després pel que fa a les tàctiques de guerra, encara que amb el temps, la seva efectivitat va quedar en entredit ja que els més de cinc mil pilots Kamikaze que van morir fent estavellar els seus aparells contra objectius enemics van provocar l'enfonsament de no més de trenta-quatre vaixells i la mort de tot just tres mil soldats nord-americans i britànics.

El 15 d'agost de 1945, després de l'anunci oficial de l'Emperador en què comunicava la rendició, el vicealmirall Onishi, creador de la Unitat Especial Kamikace, es va treure la vida en un ritual harakiri.

LA MORT D'HIPÀTIA D'ALEXANDRIA

Hipatia o Hypatia, nascuda a Alexandria en una data imprecisa entre el 355 i el 370 va ser una dona avançada al seu temps, no només per destacar en els camps de la filosofia, les matemàtiques o l'astronomia; a més va exercir de tot això com a capdavantera i manifestant obertament que es negava a convertir-se al cristianisme.

Va dedicar gran part de la seva vida als estudis lògics i les ciències exactes, essent una destacada alumna neoplatònica i seguidora incondicional dels estudis astronòmics de Teó, el seu pare. Va aprofitar tots aquests coneixements per exercir de mestra en una selecta escola alexandrina. Allà va compartir els seus coneixements i els seus ensenyaments van arribar a cervells aristòcrates, cristians i pagans, va escriure sobre astronomia, geometria i àlgebra, va idear el primer astrolabi modern i també va dissenyar el primer densímetre del que es tenen referències. La veritat és que poques dones en aquesta època gaudien de tanta influència i ostentaven semblant saviesa en una Alexandria en la qual el paper de la dona estava en un segon pla.

Malgrat que Hipatia tenia excel·lents relacions amb les principals autoritats dels diferents ventalls socials d'aquell llavors, malauradament es va veure embolicada en una espiral conspiratòria que la va posar en el punt de mira. El corrent cristià, cada vegada més nombros i bel·ligerant, va emprendre una dura croada contra el paganisme i, especialment, cap al neoplatonisme, encapçalat per la pròpia Hipatia. A més, volien donar un cop d'efecte a Orestes, Perfecte Imperial d'Alexandria i amic íntim de la nostra desgraciada protagonista.

Al març de l'any 415, Hipàtia va ser segrestada cap el fosc, despullada i exposada a sacrifici a l'altar major del temple de Caesearum. Allà la van torturar amb sadisme, tallant la seva pell amb el tall d'una esmolada petxina i la van apallissar fins a acabar amb la seva vida. Després, van desmembrar el seu cos i es van endur les seves restes fins Cinaron, on van encendre una foguera i la van cremar.

SETEMBRE DE NOVETATS

Encetem setembre i ho fem carregats de bones notícies. Els amics de Javisa23 han decidit posar a la venda un pack de La morada de los testimonios, que inclou La herencia de Jerusalén y La Morada de Yahveh amb una caixa pack d'allò més cool. És una edició limitada, però val la pena veure tota la saga en el mateix estoig.

A més, pels amants de les edicions de butxaca tinc bones notícies. Des de ja, tenim disponible la saga en format pocket, pel delit dels lectors de metro i autobús.  M'encantarà veure't en un d'aquests vagons amb alguna de les novel·les de la saga. A gaudir-los!

Tots dos productes els podeu trobar a Amazon, al web de l'editorial i, com sempre, demanant-los al teu llibreter habitual.

Molt aviat us anunciaré alguna cosa de la meva nova novel·la, que ja avanço que hauria de sortir el juny del 2017 i alguns detalls del que estic preparant per a l'any següent, a més de molts més projectes que estan en fase embrionària. Això serà a l'octubre. I la setmana que ve, ja dins de la normalitat post-vacacional, un article històric que crec que us agradarà.

Fins llavors, bones lectures a tots.

LLIBRES QUE VAIG LLEGINT - EL TALISMÁN DE LOS ESPEJOS

EL TALISMÁN DE LOS ESPEJOS

M'enduc una extraordinària experiència després de llegir-me, en poc més de dos dies, aquesta fantàstica novel·la de Juanjo Díaz Tubert. Vagi per davant que durant les primeres pàgines em va sorprendre el seu estil narratiu, tan peculiar com sublim; però és justament aquest estil el que m'ha captivat com feia molt de temps que no em passava amb cap lectura. Cal entendre aquesta manera de narrar i aplaudir-la per com congenia amb la trama i amb la idiosincràsia del protagonista. Humor, ironia, tragèdia i cinisme a parts iguals al pur estil berlanguià. No dic més...

Pel que fa al contingut, l'autor ens mostra magistralment la nostra tragèdia més quotidiana i hilarant a través del viatge de Julián, qui recorre una Espanya caòtica i fracturada, mentre mira enrere per il·lustrar-nos sobre detalls de la nostra crònica recent més funesta: la Guerra Civil.

Els records d'aquesta època, narrats al detall per alguns dels personatges, mantenen la tensió i colpeixen per la seva naturalesa sense necessitat de mostrar carnassa gratuïta. Un deu en el procés de documentació i en la integració dels esdeveniments històrics a una novel·la contemporània. Senzillament magistral.

Els personatges són deliciosos i igual de caòtics que l'escenari pel qual es mouen, encara que és Julián, el protagonista de tot això, amb la seva senzillesa i les seves emocions el que m'ha captivat del tot.

Senzillament genial. De lectura obligada.

Juanjo Díaz Tubert

LLIBRES QUE VAIG LLEGINT - AGOST 2016

Després d'una bona temporada sense lectures recreatives, aquest estiu m'he posat una mica al dia i ho he fet amb algun dels llibres que han caigut a les meves mans durant aquest any. Vaig començar amb Leyendas de Tartessos de Manuel Pimentel, que em va regalar la meva amiga Núria fa uns mesos i, la veritat, m'esperava trobar molta chicha en ell. A fe que no m'ha decebut i vaig poder satisfer els meus desitjos.

Leyendas de Tartessos té un punt màgic que es barreja amb la llegenda d'un regne del qual hi ha molt poc testimoni, la mitologia i la història. Ben narrat i molt ben documentat, el llibre es compon de mitja dotzena de relats novel·lats que il·lustren diferents etapes tartèsicas, omplint amb ficció o llegenda -a gust del consumidor- alguns dels fets històrics del que va ser una de les primeres civilitzacions avançades d'Occident. Bona lectura i recomanada.

També va caure durant aquests dies de vacances La vident de la lluna plena de la Isabeldel Río. Era una de les adquisicions de Sant Jordi i em venia de gust fer una passejada per la Barcelona màgica amb un thriller lleuger. La vaig llegir en català, però la podeu trobar també en castellà.

Amb Isabel del Río el dia de Sant Jordi

La vident de la lluna plena es llegeix en dos geures, de fet m'ho vaig cruspir en quatre o cinc dies, mentre gaudia d'unes mini-vacances al Pirineu. És una novel·la deliciosa amb intriga des de la primera pàgina, lleugera i ben escrita, amb un estil molt directe i proper. La trama està molt ben traçada, amb un fil conductor molt original, el de les cartes del tarot, que es converteixen en pistes, d'una banda vitals per a la protagonista, però alhora, necessàries per al desenvolupament de la història. Encara que té bons personatges, tots ells amb cert pes específic, és una novel·la armada bàsicament pel seu actor principal, la Laia, una doctora amb un passat familiar fosc. Molt ben dissenyada, per cert. Per als que som de Barcelona i ja tenim alguns anys, advertir que es fa especialment llaminer conèixer alguna coseta més d'alguns escenaris de la ciutat, molts d'ells màgics. Molt recomanable.