Hipatia o Hypatia, nascuda a
Alexandria en una data imprecisa entre el 355 i el 370 va ser una dona avançada
al seu temps, no només per destacar en els camps de la filosofia, les
matemàtiques o l'astronomia; a més va exercir de tot això com a capdavantera i
manifestant obertament que es negava a convertir-se al cristianisme.
Va dedicar gran part de la
seva vida als estudis lògics i les ciències exactes, essent una destacada
alumna neoplatònica i seguidora incondicional dels estudis astronòmics de Teó,
el seu pare. Va aprofitar tots aquests coneixements per exercir de mestra en
una selecta escola alexandrina. Allà va compartir els seus coneixements i els
seus ensenyaments van arribar a cervells aristòcrates, cristians i pagans, va
escriure sobre astronomia, geometria i àlgebra, va idear el primer astrolabi
modern i també va dissenyar el primer densímetre del que es tenen referències.
La veritat és que poques dones en aquesta època gaudien de tanta influència i
ostentaven semblant saviesa en una Alexandria en la qual el paper de la dona
estava en un segon pla.
Malgrat que Hipatia tenia
excel·lents relacions amb les principals autoritats dels diferents ventalls
socials d'aquell llavors, malauradament es va veure embolicada en una espiral
conspiratòria que la va posar en el punt de mira. El corrent cristià, cada
vegada més nombros i bel·ligerant, va emprendre una dura croada contra el
paganisme i, especialment, cap al neoplatonisme, encapçalat per la pròpia
Hipatia. A més, volien donar un cop d'efecte a Orestes, Perfecte Imperial
d'Alexandria i amic íntim de la nostra desgraciada protagonista.
Al març de l'any 415,
Hipàtia va ser segrestada cap el fosc, despullada i exposada a sacrifici a l'altar
major del temple de Caesearum. Allà la van torturar amb sadisme, tallant la
seva pell amb el tall d'una esmolada petxina i la van apallissar fins a acabar
amb la seva vida. Després, van desmembrar el seu cos i es van endur les seves
restes fins Cinaron, on van encendre una foguera i la van cremar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada