Un dels meus autors preferits de joventut, per la seva manera de donar
credibilitat a fets inexplicables i fer-ho amb tot luxe de detalls, va ser
Jules Verne. Indiscutiblement és el pare de la ciència ficció i un dels exponents
de la novel·la d'aventures del segle XIX. Totes les seves obres són universals
i d'obligatòria lectura, malgrat que hagi transcorregut segle i mig. Sens
dubte, va ser un home avançat al seu temps, potser un precursor o un guia per a
la ciència. En certa manera, vist en perspectiva, no era tan desgavellat pensar
que un dia l'home seria capaç de solcar els mars de manera submarina o, fins i
tot, que podria viatjar a l'espai; de fet, Verne va ser coetani d'una època on
la ciència va fer un pas cap endavant. no obstant, el que resulta intrigant és
la capacitat de detallar en els seus relats algunes de les característiques
tècniques de les naus o, fins i tot, vaticinar pràcticament els noms dels
tripulants de l'Apolo VIII.
L'autor francès va escriure Al
voltant de
La novel·la explicava que la primera nau tripulada sortia des d'un punt de
la costa de Florida sota bandera nord-americana i, de fet així va succeir. La NASA va establir com a base
de llançament Cabo Cañaveral. La novel·la explicava també que la nau estaria
tripulada per tres astronautes, fet que també va encertar; però compte:
recordem els noms dels tripulants que van orbitar la lluna en la novel·la de
Verne, els va batejar com Nichol, Barbicane i Ardan. El més increïble de tot,
és que els que van viatjar en aquesta missió van ser Novell, Borman i Anders;
noms amb les mateixes inicials.
Després hi ha detalls tècnics també coincidents, alguns d'ells amb escassa
rellevància literària, però que es van ajustar al que després va ser la
realitat. Verne va descriure la nau circumllunar al detall, recreant-se fins i
tot en la seva massa, també coincident, i encertant de ple en les dimensions
del cilindre del Columbia de l'Apolo XI.
Per cert, ja que referim al mòdul de comandament qye la NASA va posar el nom de Columbia, cal recordar que Verne va batejar al
canó que va impulsar la nau amb el nom de Columbiad. Potser això va ser un gest
de complicitat de la mateixa Agència Espacial, qui sap ... No obstant, resulta
molt, però que molt curiós.
Per si tot això no fos suficient, la nau de Verne va ser llançada des d'una
latitud nord de 27 graus, set minuts i una longitud oest de 82 graus i nou
minuts. El viatge es va completar després de 242 hores i 31 minuts de
travessia, incloses les 48 orbitant a la lluna. La nau va caure en aigües del
Pacífic a 20 graus i 7 minuts de latitud Nord i 118 graus i 39 minuts de
latitud Oest. Si analitzem les dades reals de l'expedició, les coordenades són
pràcticament exactes: sortida des de latitud 28 graus i 27 minuts Nord i
longitud Oest de 80 graus i 36 minuts (amb prou feines 200 Kms. De diferència amb
la novel·la). El viatge espacial va durar 127 hores i un minut, però amb
l'excepció que només va orbitar 20 hores.
Una altra dada rellevant és que Verne va estimar una velocitat d'escapament
gravitatòri de 11000
metres per segon, que també ho considero una aportació
literari de poc interès, tret que la realitat ens confirmi que l'Apolo ho va
fer a 10830 metres
per segon.
La novel·la especifica molts altres detalls igual de sorprenents per la
seva coincidència, com ara l'efecte de la ingravidesa, noms dels responsables
de terra de l'operació o dels mecanismes de navegació de la nau d'observació.
I és que la vida i obres de Jules Verne està plena de misteris i secrets.
Molts d'ells han anat adquirint rellevància en transcórrer el temps, en trobar
evidents coincidències amb la realitat i en el contingut de les seves
novel·les.
Mereix capítol a part, i dedicaré un nou post a això, una societat secreta,
vinculada als Il·luminats de Baviera, que era coneguda com La societat de la boira i un membre actiu d'ella va ser el propi
Jules Verne.
