dimecres, 23 de març del 2016

EL CAMÍ CAP A LA PUBLICACIÓ


En entrades anteriors explicava alguns trucs pràctics que poden ser útils per a autors novells o per a persones que s’inicien en el món de l’escriptura, en altres he intentat aportar idees per a l’elecció del títol, de la portada i de la sinopsi. En la meva última entrada us vaig explicar algunes d’aquelles coses que tot editor vol trobar-se quan rep un manuscrit, en el fons, l’editor és la persona que ha de decidir si la teva obra és o no publicable.

Però avui en dia, la publicació ens obre un ventall d’oportunitats que fa uns anys no teniem i la tecnologia posa al nostre abast moltes més facilitats a l’hora de publicar. Sí, hi ha la publicació tradicional, però també hi ha altres alternatives.

És important saber quins camins recórrer i quines opcions tenim abans d’emprendre un projecte literari. Tenir informació de tots aquests camins ens evitarà frustracions i desenganys. És precisament, "El camí cap a la publicació" el títol de la xerrada que es celebrarà el 20 d’abril a Alpha Espai.

Si esteu prop de Barcelona per aquestes dates, us convido a assistir a la conferència d’emprenedors literaris, on compartiré taula amb Berta Bruna de l’Agència Literària Sandra Bruna.




Aforament limitat. Places gratuïtes.

Per reservar plaça clica aquí

divendres, 4 de març del 2016

EL QUE BUSCA UN EDITOR


Fa uns dies parlava amb un bon amic, també escriptor, sobre les diferents òptiques a través de les quals un editor pot dir si les nostres obres són o no publicables. Cada autor té el seu propi estil i un concepte narratiu innat que només la tècnica pot aconseguir variar. Hi ha autors que els agrada emprar frases curtes, amb missatges directes i sense caure en la filigrana. Els altres, adoren donar un triple salt mortal al complement indirecte i al circumstancial, omplint d'adjectius i acotacions una frase completament mundana.

Però no tot és escriure bé. És evident que tenir una bona capacitat de redacció és un punt al nostre favor, però hi ha molts altres factors que influeixen abans que un editor ens pugui donar el "sí vull".


FACTORS LITERARIS

Una bona història: Un editor busca alguna cosa diferent, una trama sorprenent que li enamori i que no s'assembli a res ja publicat.

Una estructura sòlida: Tota la història ha d'estar ben embastada, sense inconsistències argumentals, amb un inici que enganxi al lector i un final que el deixi amb la boca oberta. Que contingui moments de tensió, girs i un secret per revelar.

El ritme: En la mesura del possible cal evitar caure en descripcions llargues i tedioses. L'acció ha de desenvolupar-se amb agilitat, sense decaure ni mantenir-se plana durant tota la novel·la. Cal tenir en compte que un lector que s'avorreix o fuig de la història deixa de llegir.

El missatge: Conscient o inconscientment, tota història té el seu significat, el que en castellà en diuen “moraleja”. És important saber transmetre emocions i remoure consciències. El nostre relat ha de contenir aquesta espurna i aquesta reflexió que tots esperem trobar quan llegim un llibre.

Els personatges i els seus diàlegs: Són els conductors de la història i les seves paraules, els seus gestos i les seves emocions han de provocar que el que estem llegint sigui creïble. Els nostres protagonistes ploren, però també riuen, fan bromes i s'equivoquen al parlar. Són maldestres, imperfectes, llestos i babaus; els seus actes transcorren en quotidianitat, com qualsevol de les persones que passegen al nostre voltant. I tenen ànima, com tothom.

***

Imaginem que hem estat capaços d’ acomplir amb les expectatives literàries que un editor espera trobar en un llibre. La nostra obra és perfecta, acurada i amb l'etiqueta de publicable, però ...

Hi ha altres factors que també influeixen, i cada vegada més, perquè l'editor ens escrigui per signar el contracte. Sí, pensareu que són conceptes allunyats del romanticisme editorial, però no cal oblidar que l'editor és el tipus que posa la pasta i ha d'estar segur que no la perdrà. L'editorial es preguntarà tot això:


FACTORS EDITORIALS

És comercial?
L'editor ha de trobar en aquesta història alguna cosa que la faci vendible. Que tingui un títol suggerent que pugui encaixar amb el desenvolupament de la trama. Ha de pensar en una portada que la defineixi. Si no sap com fer-la comercial, la descartarà.

Va dirigida al nostre públic?
Els grans grups editorials divideixen les seves publicacions en diferents segells. És una manera de segmentar els seus llibres per temàtica i fidelitzar així a un públic concret. Per aquest motiu, és molt important que seleccioneu bé l'editorial a la qual adreceu la vostra novel·la.

Encaixa el perfil d'autor en la política de l'editorial?
Podríem comptar amb els dits de la mà els autors masculins de novel·la romàntica. La tendència indica que el chick-lit està escrit per dones i dirigit també a dones. Així, d'entrada, només se m'acut el nom de Federico Moccia, tot i que les seves novel·les van molt més enllà de la història d'amor. Per aquest motiu, podria ser un inconvenient escriure romàntica si ets un home. De la mateixa manera, la ciència ficció també sembla ser una temàtica d'homes escrita per homes.

És un autor amb imatge?
Enrere queden aquells temps en què els escriptors eren éssers sense rostre, que tot just treien el nas en algun que altre esdeveniment; egocèntrics que no contestaven a les cartes dels seus admiradors o que, literalment, enviaven als seus fans "a la merda".
Ara és diferent, les editorials busquen que els autors sàpiguen mantenir un feedback amb els seus lectors, que estiguin al dia a les xarxes socials i que puguin assistir a diferents actes amb el seu millor vestit i el seu millor somriure.

Pot fer ombra a altres autors?
Suposem ara que hem complert tots els requisits anteriors. Encara ens queda un escull, potser el més comú; encara que un editor mai ho reconeixerà en públic. Una gran novel·la d'un autor novell podria competir amb publicacions de grans autors de la pròpia editorial, obres per les quals, l'editorial pot haver invertit milers i milers d'euros. Semblaria absurd que un editor es creés la seva pròpia competència.

***


Tot i els pesars i, tot i que després de llegir tot això pugueu pensar que publicar en una editorial és una quimera, tot és possible. Tot és possible ...


divendres, 29 de gener del 2016

NOVEL.LA BRAINSTORMING

Feia un bon temps que no em prodigava per la bitàcola personal i espero que sapigueu perdonar-m’ho. Durant els darrers mesos el treball s'ha apoderat del meu temps, però us asseguro que tots eren assumptes que mereixien aquest petit sacrifici.

Pels que em pregunteu per l'estat de les meves properes obres, us aniré donant informació a comptagotes; de moment us puc anunciar que la novel·la històrica que vaig acabar d'escriure a l'octubre ja està en mans d'una editorial i, si tot va com està programat, estarem en llibreries aquest mes de juny. De moment en català, a l'espera d'acabar de tancar els serrells amb l'edició en castellà. També us avanço que estic immers en el procés d'escriptura d'una altra història, aquest cop més propera, i que la pretenc cuinar a foc lent. Està quedant de luxe.

Aprofitant que m'he arrencat a escriure al blog, seguint amb l'espai de consells d'escriptura, avui m'agradaria explicar què és el brainstorming, que podríem traduir al nostre idioma com "pluja d'idees".

  


Als que escrivim, ens sol passar habitualment que contínuament se'ns ocorren idees per a propers treballs. De vegades en moments quotidians, ja sigui veient una pel·lícula, pelant patates o esperant a la cua del pa. Altres idees ens vénen forçades, quan algú, coneixedor de la nostra faceta d'escriptors, ens diu el de sempre: "Apunta, apunta, que això et donaria per a una novel·la". Idees, idees, idees... Sí, moltes poden ser bones, però generalment desapareixen de la nostra memòria amb la mateixa rapidesa amb la que van aparèixer. En el meu cas -i suposo que és el de molts altres escriptors-, quan sorgeix la IDEA, la que realment ens desperta aquest sisè sentit, tot s'atura. És el moment d'anotar-la i començar a maquinar.

Ocorre en ocasions, que molts llibres són fruit d'una gran idea -i els lectors així ho identifiquen, però el seu desenvolupament acaba sent pobre, de manera que ens quedem amb aquesta agra sensació de no haver aconseguit treure tot el suc a l'assumpte.


Davant d'una gran idea, tornem-nos bojos i siguem una mica freak. Val la pena marcar-se un Dalí durant unes hores. Tanquem-nos a una habitació amb un embut per barret i omplim les parets de post-it, deixem que la nostra imaginació es desbordi. Hem de anotar tot allò que se'ns ocorre, per inversemblant que sembli. Creem personatges divertits, bruts, dolents i bonjans; imaginem escenaris, èpoques i successos que resideixen a la nostra memòria. Creeu, creeu, maleïts ...

Després de l'atac de bogeria és el moment de trobar el nostre costat més racional. Recopilem totes les anotacions i posem-les totes en comú.

En una primera fase ens quedem amb deu idees i 6 personatges. Busquem els protagonistes i intentem identificar quins d'ells són més aptes per a interpretar les idees. Penseu en el narrador, el director d'orquestra, i considereu si serà un simple acompanyant o la veu del protagonista.

En una segona fase discriminarem escenaris, personatges i idees, rebutjant tot allò que realment no ens aporti res. Important: rebutjar no és el mateix que descartar. Guardeu el que no us convenci, que mai se sap ...

Durant el procés d'escriptura, moltes de les idees seleccionades es transformaran i aniran evolucionant, els personatges creixeran o perdran una mica de força, però és important que siguem fidels al resultat d'aquesta pluja d'idees que va engendrar la nostra obra.

 "L'única diferència entre un boig i jo, és que el boig creu 
que no ho està, mentre jo sé que ho estic"

Salvador Dalí
Pintor català