Fa uns dies parlava amb un bon amic, també escriptor, sobre les diferents
òptiques a través de les quals un editor pot dir si les nostres obres són o no
publicables. Cada autor té el seu propi estil i un concepte narratiu innat que
només la tècnica pot aconseguir variar. Hi ha autors que els agrada emprar
frases curtes, amb missatges directes i sense caure en la filigrana. Els
altres, adoren donar un triple salt mortal al complement indirecte i al
circumstancial, omplint d'adjectius i acotacions una frase completament
mundana.
Però no tot és escriure bé. És evident que tenir una bona capacitat de
redacció és un punt al nostre favor, però hi ha molts altres factors que
influeixen abans que un editor ens pugui donar el "sí vull".
FACTORS LITERARIS
Una bona història: Un editor busca alguna cosa diferent, una
trama sorprenent que li enamori i que no s'assembli a res ja publicat.
Una estructura sòlida: Tota la història ha d'estar ben
embastada, sense inconsistències argumentals, amb un inici que enganxi al
lector i un final que el deixi amb la boca oberta. Que contingui moments de
tensió, girs i un secret per revelar.
El ritme: En la mesura del possible cal evitar
caure en descripcions llargues i tedioses. L'acció ha de desenvolupar-se amb
agilitat, sense decaure ni mantenir-se plana durant tota la novel·la. Cal tenir
en compte que un lector que s'avorreix o fuig de la història deixa de llegir.
El missatge: Conscient o inconscientment, tota
història té el seu significat, el que en castellà en diuen “moraleja”. És
important saber transmetre emocions i remoure consciències. El nostre relat ha
de contenir aquesta espurna i aquesta reflexió que tots esperem trobar quan
llegim un llibre.
Els personatges i els seus
diàlegs: Són els conductors
de la història i les seves paraules, els seus gestos i les seves emocions han
de provocar que el que estem llegint sigui creïble. Els nostres protagonistes
ploren, però també riuen, fan bromes i s'equivoquen al parlar. Són maldestres,
imperfectes, llestos i babaus; els seus actes transcorren en quotidianitat, com
qualsevol de les persones que passegen al nostre voltant. I tenen ànima, com
tothom.
***
Imaginem que hem estat capaços d’ acomplir amb les expectatives literàries
que un editor espera trobar en un llibre. La nostra obra és perfecta, acurada i
amb l'etiqueta de publicable, però ...
Hi ha altres factors que també influeixen, i cada vegada més, perquè
l'editor ens escrigui per signar el contracte. Sí, pensareu que són conceptes
allunyats del romanticisme editorial, però no cal oblidar que l'editor és el
tipus que posa la pasta i ha d'estar segur que no la perdrà. L'editorial es
preguntarà tot això:
FACTORS EDITORIALS
És comercial?
L'editor ha de trobar en aquesta història alguna cosa que la faci vendible.
Que tingui un títol suggerent que pugui encaixar amb el desenvolupament de la
trama. Ha de pensar en una portada que la defineixi. Si no sap com fer-la
comercial, la descartarà.
Va dirigida al nostre
públic?
Els grans grups editorials divideixen les seves publicacions en diferents
segells. És una manera de segmentar els seus llibres per temàtica i fidelitzar
així a un públic concret. Per aquest motiu, és molt important que seleccioneu
bé l'editorial a la qual adreceu la vostra novel·la.
Encaixa el perfil d'autor en
la política de l'editorial?
Podríem comptar amb els dits de la mà els autors masculins de novel·la
romàntica. La tendència indica que el chick-lit està escrit per dones i dirigit
també a dones. Així, d'entrada, només se m'acut el nom de Federico Moccia, tot
i que les seves novel·les van molt més enllà de la història d'amor. Per aquest
motiu, podria ser un inconvenient escriure romàntica si ets un home. De la
mateixa manera, la ciència ficció també sembla ser una temàtica d'homes escrita
per homes.
És un autor amb imatge?
Enrere queden aquells temps en què els escriptors eren éssers sense rostre,
que tot just treien el nas en algun que altre esdeveniment; egocèntrics que no
contestaven a les cartes dels seus admiradors o que, literalment, enviaven als
seus fans "a la merda".
Ara és diferent, les editorials busquen que els autors sàpiguen mantenir un
feedback amb els seus lectors, que estiguin al dia a les xarxes socials i que
puguin assistir a diferents actes amb el seu millor vestit i el seu millor
somriure.
Pot fer ombra a altres
autors?
Suposem ara que hem complert tots els requisits anteriors. Encara ens queda
un escull, potser el més comú; encara que un editor mai ho reconeixerà en
públic. Una gran novel·la d'un autor novell podria competir amb publicacions de
grans autors de la pròpia editorial, obres per les quals, l'editorial pot haver
invertit milers i milers d'euros. Semblaria absurd que un editor es creés la
seva pròpia competència.
***
Tot i els pesars i, tot i que després de llegir tot això pugueu pensar que
publicar en una editorial és una quimera, tot és possible. Tot és possible ...
