De vegades l'atzar es converteix en una vareta
màgica que pot marcar el nostre destí. Les casualitats molts cops ens sorprenen
i alguns diuen que les coses sempre passen per algun motiu important. Ves a
saber... No sóc dels que creu en la
sort, encara que sí en la seva recerca. Tampoc crec en la numerologia, tot i
que la meva curiositat l'ha posat en consideració més d'una vegada. No en va,
el 15 és un nombre que m'ha acompanyat en la meva trajectòria d'escriptor i un comença
a pensar que quelcom còsmic em relaciona amb aquesta xifra.
Valgui aquesta introducció per explicar-vos una
curiositat de Els fills de l'Atlàntida, una novel·la que teoritza sobre la
identitat de Tartessos, terra que milers d'anys abans podria haver estat el
reducte del continent atlàntic: l'Atlàntida. Doncs bé, durant el procés de
documentació em vaig trobar amb algunes coincidències que tenen relació amb la
meva vida personal i, qui sap, potser la d'altres autors que també van escriure
sobre Tartessos i l'Atlàntida. I vaig al gra. El punt de partida d'aquest cúmul
de casualitats és la meva data de naixement: 27 de maig de 1970.
Buscant informació sobre Tartessos vaig tenir
l'oportunitat de llegir diversos llibres de consulta, principalment, els
relacionats amb els pobles ibers i tots aquells que feien referència a
Tartessos. El primer que va arribar a les meves mans va ser un que va escriure
Joan Maluquer de Motes, historiador i arqueòleg, que va publicar
"Tartessos" amb Editorial Destino al maig de 1970. El casual, és que
amb poques setmanes de diferència, també es va publicar a Espanya "La fi
de l'Atlàntida" de John Victor Luce.
No li vaig donar massa importància, sí, són dos
casualitats però crec que entren dins dels termes legals de l'atzar. No en va,
s'ha escrit molt de L'Atlàntida i, encara que menys, també de Tartessos. Però
després em vaig topar amb una dada inesperada i sorprenent que em va deixar de
pedra i que em va decidir a escriure aquest llarg post. Em vaig adonar quan ja
havia acabat d'escriure la novel·la i em disposava a escriure els agraïments.
 |
| Finding Atlantis |
Adolf Schulten va ser un arqueòleg i historiador
alemany que es va apassionar per la història antiga de la península ibèrica i
el primer que va teoritzar que Tartessos podria haver estat l'antiga Atlàntida
i, per aquest motiu, va dedicar els seus últims anys a la feina de camp, fent
prospeccions a les maresmes de Doñana. Les seves hipòtesis afirmaven que la
mítica illa va ser engolida per un gran sisme submarí i va quedar submergida en
els ara aiguamolls andalusos. La idea que em va portar a escriure "Els
fills de l'Atlàntida" va sorgir quan vaig conèixer aquestes hipòtesis i el
posterior documental "Finding Atlantis" que va emetre National
Geographic per primer cop el 7 de juny de 2012, cinc anys exactes a la data de
llançament de la meva novel·la. Però això no és el millor...
 |
| Adolf Schulten |
Doncs bé, Adolf Schulten, a qui anomenen el pare
de Tartessos, va néixer el 27 de maig de 1870, cent anys exactes abans que jo.
A més, va morir un 19 de març: el dia de la meva onomàstica. Com et quedes?
Haurà volgut el destí que es publiqués aquesta
novel·la el 7 juny de 2017? Suposo que no, però aquí queda...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada