dimarts, 16 de maig de 2017

#06 ELS FILLS DE L'ATLÀNTIDA - EL GERMEN


En alguna ocasió m'han preguntat com se'ns ocorren les idees als escriptors, si escollim les temàtiques fruit d'un estudi exhaustiu del que als lectors els agradaria llegir o si tot és fruit d'una idea sorgida en el moment i el lloc més insospitats. Crec que tot autor té en compte si allò que pretén explicar agradarà o no, però la idea i les ànsies per convertir-la en història, solen prevaler per davant de criteris comercials.

Un bon dia sorgeix aquesta idea, i ho fa en el moment i el lloc més insospitat, potser sense venir al cas. De vegades prové d'alguna cosa que t'explica algú o sorgeix espontani, veient una pel·lícula, llegint un llibre, preparant el sopar o a la parada de l'autobús. Una cosa ens crida l'atenció, s'instal·la en la nostra ment i es converteix en viral. Sense adonar-nos, comencem a crear connexions argumentals, sorgeixen els primers personatges i llavors ... TOT COMENÇA.

Els fills de l'Atlàntida va sorgir de l'atzar, un migdia després de dinar. Algú a Twitter va penjar una cita de Plató, la veritat és que no la recordo, però vaig pensar en alguna cosa que vaig llegir fa molts anys quan encara era estudiant. Un professor ens va fer llegir els diàlegs de Citrias i el Timeu per fer un treball de mitologia. Reconec que en aquella època no vaig entendre gaire del que m'explicava el bo de Plató, així que se’m va acudir tornar a llegir-lo. I llavors ... Zas! Va entrar el verí del creador d'històries.

Extracte dels textos de Plató:

- Critias.

Critias comenta com els sacerdots egipcis compten a Solón la guerra dels Déus.

Nou mil anys enrere hi va haver una guerra entre els pobles que habiten més ençà i més enllà de les columnes d'Hèrcules: Atenes i la federació de reis de l'Atlàntida. L'Atlàntida, que es va submergir en el mar per causa de terratrèmols, tenia una mida més gran que la Líbia i el Àsia i va quedar reduïda a un escull que impedeix la navegació en aquesta part dels mars.
Cal que us doni una explicació d'aquesta guerra des del principi fins al final. D'una banda estava aquesta ciutat; ella tenia el comandament i va sostenir victoriosament la guerra fins l'últim dia. De l'altra part hi havia els reis de l'illa Atlàntida. Ja hem dit, que aquesta illa era en un altre temps més gran que la Líbia i l'Asia; però que avui dia, submergida pels tremolors de terra, no és més que un escull que impedeix la navegació i que no permet travessar aquesta part dels mars.

I després ens va explicar com era L'Atlàntida


El sòl estava molt elevat sobre el nivell del mar. Al voltant de la ciutat hi havia una plana que la circumdava al seu torn envoltada de muntanyes que es perllongaven fins al mar. A la part de l'illa que mirava al Migdia hi havia una plana quadricular, de tres mil estadis d'un costat i dos mil d'un altre, amb populoses poblacions, rius i llacs. Estava envoltada per un fossat artificial al qual abocaven les aigües de les muntanyes. Tocava a la ciutat per les seves dues extremitats. Per transportar els troncs de fusta de les muntanyes es van fer fossats que es comunicaven entre si.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada