#06 ELS FILLS DE L'ATLÀNTIDA - EL GERMEN

En alguna ocasió m'han preguntat com se'ns ocorren les idees als escriptors, si escollim les temàtiques fruit d'un estudi exhaustiu del que als lectors els agradaria llegir o si tot és fruit d'una idea sorgida en el moment i el lloc més insospitats. Crec que tot autor té en compte si allò que pretén explicar agradarà o no, però la idea i les ànsies per convertir-la en història, solen prevaler per davant de criteris comercials.

Un bon dia sorgeix aquesta idea, i ho fa en el moment i el lloc més insospitat, potser sense venir al cas. De vegades prové d'alguna cosa que t'explica algú o sorgeix espontani, veient una pel·lícula, llegint un llibre, preparant el sopar o a la parada de l'autobús. Una cosa ens crida l'atenció, s'instal·la en la nostra ment i es converteix en viral. Sense adonar-nos, comencem a crear connexions argumentals, sorgeixen els primers personatges i llavors ... TOT COMENÇA.

Els fills de l'Atlàntida va sorgir de l'atzar, un migdia després de dinar. Algú a Twitter va penjar una cita de Plató, la veritat és que no la recordo, però vaig pensar en alguna cosa que vaig llegir fa molts anys quan encara era estudiant. Un professor ens va fer llegir els diàlegs de Citrias i el Timeu per fer un treball de mitologia. Reconec que en aquella època no vaig entendre gaire del que m'explicava el bo de Plató, així que se’m va acudir tornar a llegir-lo. I llavors ... Zas! Va entrar el verí del creador d'històries.

Extracte dels textos de Plató:

- Critias.

Critias comenta com els sacerdots egipcis compten a Solón la guerra dels Déus.

Nou mil anys enrere hi va haver una guerra entre els pobles que habiten més ençà i més enllà de les columnes d'Hèrcules: Atenes i la federació de reis de l'Atlàntida. L'Atlàntida, que es va submergir en el mar per causa de terratrèmols, tenia una mida més gran que la Líbia i el Àsia i va quedar reduïda a un escull que impedeix la navegació en aquesta part dels mars.

Cal que us doni una explicació d'aquesta guerra des del principi fins al final. D'una banda estava aquesta ciutat; ella tenia el comandament i va sostenir victoriosament la guerra fins l'últim dia. De l'altra part hi havia els reis de l'illa Atlàntida. Ja hem dit, que aquesta illa era en un altre temps més gran que la Líbia i l'Asia; però que avui dia, submergida pels tremolors de terra, no és més que un escull que impedeix la navegació i que no permet travessar aquesta part dels mars.

I després ens va explicar com era L'Atlàntida

El sòl estava molt elevat sobre el nivell del mar. Al voltant de la ciutat hi havia una plana que la circumdava al seu torn envoltada de muntanyes que es perllongaven fins al mar. A la part de l'illa que mirava al Migdia hi havia una plana quadricular, de tres mil estadis d'un costat i dos mil d'un altre, amb populoses poblacions, rius i llacs. Estava envoltada per un fossat artificial al qual abocaven les aigües de les muntanyes. Tocava a la ciutat per les seves dues extremitats. Per transportar els troncs de fusta de les muntanyes es van fer fossats que es comunicaven entre si.

#05 ELS FILLS DE L'ATLÀNTIDA - L'EMBLEMA

Al cim del turó hi havia el temple de Posidó i als seus peus, la terra rica i fèrtil que van habitar els Déus. Va ser potser la primera gran civilització avançada, amb un exèrcit temible i una fortificació infranquejable. Tres anells circulars a manera de ancorades protegien aquest edèn situat enllà el gran mar. El seu nom va ser L'Atlàntida i els seus fills també van ser llegenda.

En dotzenes d'esteles, encara podem trobar l'emblema que la mar no va poder engolir.

#4 ELS FILLS DE L'ATLÀNTIDA - ELS PERSONATGES

A l'hora de definir als protagonistes de les meves novel.les, tinc per costum perfilar els trets físics, el caràcter i la personalitat de cada un d'ells a partir d'interpretacions rellevants de grans actor. Durant tot el procés d'escriptura m'acompanyen les fotografies de tots aquests intèrprets, per tenir molt presents tots aquells detalls que els seus personatges aporten als meus. 

Teró, l'humil adober que condueix la història, està inspirat en el personatge que Channing Tatum va interpretar en la pel·lícula La legió de l'àguila.

Sòstrates és un mosso de quadres que treballa pel regne de Tartessos. El seu personatge està basat en el paper que Luke Evans interpretà a la pel.lícula Els immortals.

Betunia, la temible reina de Tartessos i filla del mític Argantonio està construït a partir de la interpretació de Connie Nielsen a Gladiator.

Plea, la discreta dama de cambra de Betunia va surgir a partir del personaje que Eva Green interpretà a la pel.lícula El regne dels cels.

Gaus es el degà del Gran Senat de Tartessos, un home implacable que mou els fils del regne. El seu personatge està inspirat en la interpretació de Paul Freeman a Centurión.

#03 ELS FILLS DE L'ATLÀNTIDA - SINOPSI

Soló, un dels set savis de Grècia, sabia de l’existència d’una terra rica i pròspera, un reducte dels Déus batejat com a Atlàntida.

Tartessos, 536 a.C. Un dels principals ports comercials d’Occident és també el llegat d’aquella terra llegendària que un dia la ira dels Déus va esborrar del mapa. Ells, fi lls i hereus d’un territori maleït i abocat a desaparèixer del mapa i de la Història. Immersos en una fractura social i un marc comercial en decadència, van patir el efectes de la fúria dels Déus i la força d’un imperi en expansió. Ells també van esdevenir llegenda.

De la mà de Teró, un humil adober de la zona costanera abocat a un confl icte de fe, coneixerem el últims dies d’un dels principals regnes de la Mediterrània. El que fou mitològic esdevindrà un fet històric.

#02 ELS FILLS DE L'ATLÀNTIDA - BOOKTRAILER

Em fa molta il·lusió presentar-vos el booktrailer promocional de la novel.la ELS FILLS DE L'ATLÀNTIDA, un video que recull els moments clau de la novel·la que veurà la llum d’aquí a un mes.

Una trama on la veritable Història esborrarà allò que sempre vem conèixer com a mitològic. Tartessos, un regne que fou el llegat d’aquells Déus que fa milers d’anys ens van visitar està condemnat a desaparèixer. L’assot de la maledicció va acabar amb ells i els va esborrar del mapa.

Pugeu el volum i no oblideu les crispetes.

#01 - ELS FILLS DE L'ATLÀNTIDA - LA COBERTA

Després de molts mesos de guardar en secret alguns detalls de la meva propera publicació, ha arribat l'hora d'ensenyar-vos l'embolcall de ELS FILLS DE L'ATLÀNTIDA. És una coberta fantàstica, suggerent i espero que atractiva pel gran públic. Disseny de Columna Edicions.

El proper dimarts us presentaré el booktrailer promocional, que ja us aviso que ve amb una banda sonora que posa els pels de punta.

LA PRÈVIA DE SANT JORDI

Sant Jordi és un d'aquells dies de l'any que tot escriptor té marcat en vermell al seu calendari, no en va, un alt percentatge de la venda de llibres es concentra aquest dia; a més es converteix en un punt de trobada entre autors i lectors. En el meu cas, aquest dia ha estat envoltat de màgia des de molt abans que em prengués l'escriptura com una professió. De fet, sent un nano de poc més d'un metre, ja treia el nas per sobre les taules d'exposició de Rambla Catalunya o del Passeig de Gràcia. A la meva memòria arriben imatges inesborrables de grans autors als que podia posar-li cara aquest dia. Amb onze o dotze anys vaig tenir l'oportunitat de conèixer a Joaquim Carbó, un dels autors que més em van impactar durant la meva iniciació a la lectura. Vaig veure de prop a primeres espases com Terenci Moix, Manuel Vázquez Montalbán, Alberto Vázquez Figueroa o Michael Ende, que per aquells temps causava veritable furor dins del gènere juvenil.

Ara que tinc l'oportunitat d'estar a l'altre costat de la taula, que sóc jo el que sostinc el bolígraf a la mà i són els lectors els que tafanegen els meus llibres, em ve de gust mirar enrere per no oblidar mai que no ha estat fàcil arribar fins aquí. Em ve de gust fer una bona cura d'humilitat perquè és molt habitual caure en les temptacions del que sosté el bolígraf. L'ego dels escriptors és molt perillós i és la meva obligació recordar d'on vinc; això sí, amb l'orgull de poder dir-li a tothom que he arribat a on volia arribar. I el camí que em queda per gaudir...

Aquest any, Sant Jordi cau en diumenge i, tot i que han contraprogramat un Madrid-Barça a última hora, promet ser un dels dies amb més afluència de gent, principalment a Barcelona i, concretament, al centre de la ciutat. Tan bonica promet ser aquesta jornada, que em moria de ganes de ser present en alguna de les llibreries amigues, però he de confessar que gaudeixo estant a banda i banda de la taula, de manera que vull dedicar una gran part del dia a passejar Rambla amunt , Rambla avall i xopant-me d'aquesta màgia a la qual al principi referia. Estaré a la caseta de la llibreria Alibri, situada a Rambla de Catalunya, entre Gran Via i Diputació, de 12:00 a 13:00 i compartint taula amb Ian Gibson, Màrius Serra, Patxi López i altres bons autors que no tinc el gust de conèixer. Valgui a dir, que també estarà amb nosaltres Vanesa Lorenzo, que suposo que atraurà a una gran quantitat de públic. Aniré amb la segona edició de La herencia de Jerusalén i, la acabada de sortir del forn, edició en català. També signaré exemplars de La morada de Yahveh, i posats a signar, us puc signar fins i tot les samarretes.

Aquests últims dies abans del dia D resulten frenètics per a editors, distribuïdors i llibreters. Us puc donar fe, que és bastant difícil parlar amb els editors de projectes més enllà del 23 d'abril, de manera que la setmana que ve, l'engranatge habitual del món editorial tornarà a funcionar al seu propi ritme. I també el meu.

La propera setmana serà el moment de presentar-vos el meu proper treball: Els fills de l'Atlàntida. I ho faré en gran, amb un booktrailer espectacular i unes cobertes que són una veritable meravella. També us parlaré d'esdeveniments, presentacions i moltes altres cosetes que em moro de ganes de compartir amb vosaltres. Fins llavors, us emplaço a que m'acompanyeu el dia de Sant Jordi, que estaré amb les meves criaturetes gaudint del millor dia de l'any.

No voldria acabar aquest post sense dedicar-li unes línies als meus editors d'Edicions Javisa23, pel seu compromís, per la seva tenacitat i per apostar per mi sempre, per cuidar-me i per treballar a preu fet perquè jo segueixi aconseguint els meus somnis. Agrair també a Alfaomega, la brillant distribució que han aconseguit en poques setmanes i, com no, als llibreters que segueixen apostant per les meves obres, un any més; especialment a Alibri, per la cadira que m’ofereixen a l'altre costat de la taula.