divendres, 10 de març de 2017

LLIBRES QUE VAIG LLEGINT: A PUNT D'ESTRENA


No és el primer llibre de la Maria Carme Roca que llegeixo, ja vaig fer un tast de les seves lletres fa uns anys amb Barcino i amb la deliciosa Escollida pels Déus. Val a dir que sóc més d'Història antiga però la sinopsi d'aquesta novel·la em va animar a descobrir-la en una temàtica que no acostumo a consumir. Segurament perquè em va traslladar a una època de la que els meus pares i els meus avis en van ser protagonistes i també perquè la coberta és un caramel. Tot sigui dit...
El primer reconeixible, ja a les primeres planes, és l'estil elegant de l'autora i la seva facilitat en recrear una època. És molt senzill endinsar-se en els carrers de la Barcelona de mitjans de segle i comprendre com es vivia durant aquells anys. Llegint-la, no puc evitar sentir la veu dels meus avis, quan m'explicaven peripècies de la seva joventut. Va ser un temps difícil i convuls -no en va, veníem d'una guerra-, en el que algunes dones lluitaven per treure el cap més enllà d'un estatus establert i per trencar algunes barreres socials i morals. Aquest és el cas de l'Eulàlia Rovira, la protagonista, una noia que va voler ser maniquí quan ser-ho estava mal vist. El retrat de la època és contundent a l'hora de posar sobre la taula els temors de la societat a fer allò que pogués fer avergonyir als pares, on moltes joves van haver de canviar els seus somnis per una caixa de costura o un davantal.
La carrerade l'Eulàlia dins del món de l'alta costura és brillant i es converteix en una de les imatges del moment de la mà de Pertegaz. Però la seva vida transita entre l'èxit professional i el fracàs familiar. Ella es vol separar del seu marit, un altre fet que contravenia la moralitat de l'època i que afectarà a les seves conviccions. El que sent ella en aquests dos àmbits es fica dins de la pell del lector per fer-nos adonar que no som culpables d'allò que passa a la nostra vida, però sí que en som responsables i que les nostres decisions, pesin a qui pesin, son només nostres.

A la presentació de la novel.la, ara fa un any.
M'enduc un bon sabor de boca d'aquesta novel·la de tall costumista, a més de la dedicatòria de la Maria Carme. Ha estat una veritable delícia llegir-la i us animo a que ho feu, sobretot a aquells que vulgueu saber alguna cosa més de la Barcelona de la postguerra, la dels vostres pares i avis. Està tot molt ben documentat.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada