dilluns, 8 de maig del 2017

#4 ELS FILLS DE L'ATLÀNTIDA - ELS PERSONATGES


A l'hora de definir als protagonistes de les meves novel.les, tinc per costum perfilar els trets físics, el caràcter i la personalitat de cada un d'ells a partir d'interpretacions rellevants de grans actor. Durant tot el procés d'escriptura m'acompanyen les fotografies de tots aquests intèrprets, per tenir molt presents tots aquells detalls que els seus personatges aporten als meus. 

Teról'humil adober que condueix la història, està inspirat en el personatge que Channing Tatum va interpretar en la pel·lícula La legió de l'àguila.








Sòstrates és un mosso de quadres que treballa pel regne de Tartessos. El seu personatge està basat en el paper que Luke Evans interpretà a la pel.lícula Els immortals.





Betunia, la temible reina de Tartessos i filla del mític Argantonio està construït a partir de la interpretació de Connie Nielsen a Gladiator.






Plea, la discreta dama de cambra de Betunia va surgir a partir del personaje que Eva Green interpretà a la pel.lícula El regne dels cels.






Gaus es el degà del Gran Senat de Tartessos, un home implacable que mou els fils del regne. El seu personatge està inspirat en la interpretació de Paul Freeman a Centurión.






dijous, 4 de maig del 2017

#03 ELS FILLS DE L'ATLÀNTIDA - SINOPSI


Soló, un dels set savis de Grècia, sabia de l’existència d’una terra rica i pròspera, un reducte dels Déus batejat com a Atlàntida.
Tartessos, 536 a.C. Un dels principals ports comercials d’Occident és també el llegat d’aquella terra llegendària que un dia la ira dels Déus va esborrar del mapa. Ells, fi lls i hereus d’un territori maleït i abocat a desaparèixer del mapa i de la Història. Immersos en una fractura social i un marc comercial en decadència, van patir el efectes de la fúria dels Déus i la força d’un imperi en expansió. Ells també van esdevenir llegenda.

De la mà de Teró, un humil adober de la zona costanera abocat a un confl icte de fe, coneixerem el últims dies d’un dels principals regnes de la Mediterrània. El que fou mitològic esdevindrà un fet històric.

dimarts, 2 de maig del 2017

#02 ELS FILLS DE L'ATLÀNTIDA - BOOKTRAILER


Em fa molta il·lusió presentar-vos el booktrailer promocional de la novel.la ELS FILLS DE L'ATLÀNTIDA, un video que recull els moments clau de la novel·la que veurà la llum d’aquí a un mes.

Una trama on la veritable Història esborrarà allò que sempre vem conèixer com a mitològic. Tartessos, un regne que fou el llegat d’aquells Déus que fa milers d’anys ens van visitar està condemnat a desaparèixer. L’assot de la maledicció va acabar amb ells i els va esborrar del mapa.

Pugeu el volum i no oblideu les crispetes.







divendres, 28 d’abril del 2017

#01 - ELS FILLS DE L'ATLÀNTIDA - LA COBERTA


Després de molts mesos de guardar en secret alguns detalls de la meva propera publicació, ha arribat l'hora d'ensenyar-vos l'embolcall de ELS FILLS DE L'ATLÀNTIDA. És una coberta fantàstica, suggerent i espero que atractiva pel gran públic. Disseny de Columna Edicions.


El proper dimarts us presentaré el booktrailer promocional, que ja us aviso que ve amb una banda sonora que posa els pels de punta.


dijous, 20 d’abril del 2017

LA PRÈVIA DE SANT JORDI




Sant Jordi és un d'aquells dies de l'any que tot escriptor té marcat en vermell al seu calendari, no en va, un alt percentatge de la venda de llibres es concentra aquest dia; a més es converteix en un punt de trobada entre autors i lectors. En el meu cas, aquest dia ha estat envoltat de màgia des de molt abans que em prengués l'escriptura com una professió. De fet, sent un nano de poc més d'un metre, ja treia el nas per sobre les taules d'exposició de Rambla Catalunya o del Passeig de Gràcia. A la meva memòria arriben imatges inesborrables de grans autors als que podia posar-li cara aquest dia. Amb onze o dotze anys vaig tenir l'oportunitat de conèixer a Joaquim Carbó, un dels autors que més em van impactar durant la meva iniciació a la lectura. Vaig veure de prop a primeres espases com Terenci Moix, Manuel Vázquez Montalbán, Alberto Vázquez Figueroa o Michael Ende, que per aquells temps causava veritable furor dins del gènere juvenil.
Ara que tinc l'oportunitat d'estar a l'altre costat de la taula, que sóc jo el que sostinc el bolígraf a la mà i són els lectors els que tafanegen els meus llibres, em ve de gust mirar enrere per no oblidar mai que no ha estat fàcil arribar fins aquí. Em ve de gust fer una bona cura d'humilitat perquè és molt habitual caure en les temptacions del que sosté el bolígraf. L'ego dels escriptors és molt perillós i és la meva obligació recordar d'on vinc; això sí, amb l'orgull de poder dir-li a tothom que he arribat a on volia arribar. I el camí que em queda per gaudir...
Aquest any, Sant Jordi cau en diumenge i, tot i que han contraprogramat un Madrid-Barça a última hora, promet ser un dels dies amb més afluència de gent, principalment a Barcelona i, concretament, al centre de la ciutat. Tan bonica promet ser aquesta jornada, que em moria de ganes de ser present en alguna de les llibreries amigues, però he de confessar que gaudeixo estant a banda i banda de la taula, de manera que vull dedicar una gran part del dia a passejar Rambla amunt , Rambla avall i xopant-me d'aquesta màgia a la qual al principi referia. Estaré a la caseta de la llibreria Alibri, situada a Rambla de Catalunya, entre Gran Via i Diputació, de 12:00 a 13:00 i compartint taula amb Ian Gibson, Màrius Serra, Patxi López i altres bons autors que no tinc el gust de conèixer. Valgui a dir, que també estarà amb nosaltres Vanesa Lorenzo, que suposo que atraurà a una gran quantitat de públic. Aniré amb la segona edició de La herencia de Jerusalén i, la acabada de sortir del forn, edició en català. També signaré exemplars de La morada de Yahveh, i posats a signar, us puc signar fins i tot les samarretes.



Aquests últims dies abans del dia D resulten frenètics per a editors, distribuïdors i llibreters. Us puc donar fe, que és bastant difícil parlar amb els editors de projectes més enllà del 23 d'abril, de manera que la setmana que ve, l'engranatge habitual del món editorial tornarà a funcionar al seu propi ritme. I també el meu.
La propera setmana serà el moment de presentar-vos el meu proper treball: Els fills de l'Atlàntida. I ho faré en gran, amb un booktrailer espectacular i unes cobertes que són una veritable meravella. També us parlaré d'esdeveniments, presentacions i moltes altres cosetes que em moro de ganes de compartir amb vosaltres. Fins llavors, us emplaço a que m'acompanyeu el dia de Sant Jordi, que estaré amb les meves criaturetes gaudint del millor dia de l'any.
No voldria acabar aquest post sense dedicar-li unes línies als meus editors d'Edicions Javisa23, pel seu compromís, per la seva tenacitat i per apostar per mi sempre, per cuidar-me i per treballar a preu fet perquè jo segueixi aconseguint els meus somnis. Agrair també a Alfaomega, la brillant distribució que han aconseguit en poques setmanes i, com no, als llibreters que segueixen apostant per les meves obres, un any més; especialment a Alibri, per la cadira que m’ofereixen a l'altre costat de la taula.



divendres, 10 de març del 2017

LLIBRES QUE VAIG LLEGINT: A PUNT D'ESTRENA


No és el primer llibre de la Maria Carme Roca que llegeixo, ja vaig fer un tast de les seves lletres fa uns anys amb Barcino i amb la deliciosa Escollida pels Déus. Val a dir que sóc més d'Història antiga però la sinopsi d'aquesta novel·la em va animar a descobrir-la en una temàtica que no acostumo a consumir. Segurament perquè em va traslladar a una època de la que els meus pares i els meus avis en van ser protagonistes i també perquè la coberta és un caramel. Tot sigui dit...
El primer reconeixible, ja a les primeres planes, és l'estil elegant de l'autora i la seva facilitat en recrear una època. És molt senzill endinsar-se en els carrers de la Barcelona de mitjans de segle i comprendre com es vivia durant aquells anys. Llegint-la, no puc evitar sentir la veu dels meus avis, quan m'explicaven peripècies de la seva joventut. Va ser un temps difícil i convuls -no en va, veníem d'una guerra-, en el que algunes dones lluitaven per treure el cap més enllà d'un estatus establert i per trencar algunes barreres socials i morals. Aquest és el cas de l'Eulàlia Rovira, la protagonista, una noia que va voler ser maniquí quan ser-ho estava mal vist. El retrat de la època és contundent a l'hora de posar sobre la taula els temors de la societat a fer allò que pogués fer avergonyir als pares, on moltes joves van haver de canviar els seus somnis per una caixa de costura o un davantal.
La carrerade l'Eulàlia dins del món de l'alta costura és brillant i es converteix en una de les imatges del moment de la mà de Pertegaz. Però la seva vida transita entre l'èxit professional i el fracàs familiar. Ella es vol separar del seu marit, un altre fet que contravenia la moralitat de l'època i que afectarà a les seves conviccions. El que sent ella en aquests dos àmbits es fica dins de la pell del lector per fer-nos adonar que no som culpables d'allò que passa a la nostra vida, però sí que en som responsables i que les nostres decisions, pesin a qui pesin, son només nostres.

A la presentació de la novel.la, ara fa un any.
M'enduc un bon sabor de boca d'aquesta novel·la de tall costumista, a més de la dedicatòria de la Maria Carme. Ha estat una veritable delícia llegir-la i us animo a que ho feu, sobretot a aquells que vulgueu saber alguna cosa més de la Barcelona de la postguerra, la dels vostres pares i avis. Està tot molt ben documentat.


dijous, 2 de març del 2017

EL PERFIL DELS LECTORS


Una de les principals inquietuds dels que ens dediquem a escriure llibres és identificar el nostre nínxol de lectors, descobrir a partir de quin imputs poden arribar a llegir els nostres llibres i captar els gustos i rutines de la gran majoria d'ells. No en va, i tot i que molts autors afirmen escriure per a si mateixos, quan creem les nostres obres, ho estem fent per a un públic que desconeixem. Caldrà conèixer-lo millor, doncs ...

Partint de la base que la nostra obra tingui qualitat, ganxo comercial i una bona història que a més estigui ben explicada, cal no oblidar que el factor sort juga un paper fonamental dins el món editorial i moltes obres -bones o dolentes- s'han convertit en supervendes sense que ni tan sols els seus editors sabessin quina tecla màgica havien tocat. Guardant doncs el factor sort en un calaix, és el moment d'esbrinar qui ens llegeix, quan ens llegeix, què els crida l'atenció dels nostres llibres i on ens llegeix. Una coberta suggerent i atractiva, una sinopsi que sàpiga posar la mel als llavis, un títol impactant, un booktrailer, una bona ressenya, la publicitat... Tots aquests són factors que tenen molt en compte editors i escriptors seguint els criteris que marca la lògica, però... és així? Els lectors triaran una de les nostres obres atrets per tot aquest marxandatge? La resposta no és ni sí ni no. Tota aquesta artilleria d'efectes comercials ajudarà a fer més atractiu el nostre producte, però hem de saber que els lectors trien també sota altres premisses.

Em remeto a les dades del CIS, concretament en el baròmetre cultural desetembre de 2016, per posar sobre la taula algunes dades que tot aquell que estigui en aquest món hauria de saber. Una bona dada per començar, és saber que la lectura és la segona afició cultural preferida dels espanyols, només per darrere de la música i per sobre del cinema, però no és l'únic; altra dada que omple d'esperança al món editorial és que un 28,6% dels espanyols llegeix tots o gairebé tots els dies, i un altre 14,6% ho fa un o dos cops per setmana. També cal a dir, que el 35% de la població no ens llegirà mai ni per casualitat. És el segment d'entre 30 i 50 anys el més voraç, amb una paritat semblant entre els dos sexes, encara que lleugerament superior el de les dones. Una altra qüestió que cal tenir en compte són els hàbits de lectura. On llegeixen i a quines hores? En aquest sentit, el mateix estudi del CIS recull uns resultats que resulten obvis, però potser el seu percentatge no tant. El 89,80% llegeix a casa, de manera que es posa en qüestió la comoditat d'altres formats, com el llibre digital o el llibre de butxaca i només el preu condicionaria l'elecció d'aquests.

En quant als horaris preferits de lectura, segons es pot comprovar en les estadístiques de portals com Amazon o Casadellibro, els lectors solen llegir entre les 08:00 i les 09:30 del matí, entre les 18:00 i les 20: 00 i entre les 23:00 i les 00:00; sent la franja de la tarda la més activa, superant el llindar del 60%.

Un cop identificats els hàbits dels lectors, és convenient investigar quines són les seves preferències pel que fa a temàtica. La categoria reina és la novel·la històrica (23,80%), a més amb un avantatge molt folgat amb la segona, la novel·la en general (19,50%). Resulta curiós que la novel·la sentimental o d'amor només cobreix un nínxol de demanda del 5,60% i les novel·les d'aventures un 8,90%.

I finalment, cal saber sota quins criteris tria els llibres el consumidor, que en el fons és el que més ens interessa. Lògicament, el principal criteri, amb un 60,70% és el propi de l'instint de cada lector, un 26,50% escull les lectures per recomanació, per les opinions a internet només un 2,30%, per publicitat un 3,50%; i el més curiós, per recomanació del llibreter, un baixíssim 1,70%. Estudiades aquestes xifres, queda demostrat que l'embolcall del llibre i la temàtica juguen un paper molt important, principalment, en una societat impacient i capritxosa on la immediatesa juga un paper molt important. Cal afegir, que la gran majoria, més d'un 60%, escull les seves lectures pel seu gènere o temàtica i un altre 20% reconeix fer-ho pel nom de l'autor.


Arribats a aquest punt, podem concloure que el lector ideal és un home o dona d'entre 30 i 50 anys, que els agrada la novel·la històrica, que llegeixen a casa entre les sis i les vuit del vespre, que solen fer-ho dues o tres vegades per setmana i que majoritàriament són sobirans a l'hora d'escollir les seves lectures.