Sant Jordi és un d'aquells dies de l'any que tot escriptor té marcat en vermell al seu calendari, no en va, un alt percentatge de la venda de llibres es concentra aquest dia; a més es converteix en un punt de trobada entre autors i lectors. En el meu cas, aquest dia ha estat envoltat de màgia des de molt abans que em prengués l'escriptura com una professió. De fet, sent un nano de poc més d'un metre, ja treia el nas per sobre les taules d'exposició de Rambla Catalunya o del Passeig de Gràcia. A la meva memòria arriben imatges inesborrables de grans autors als que podia posar-li cara aquest dia. Amb onze o dotze anys vaig tenir l'oportunitat de conèixer a Joaquim Carbó, un dels autors que més em van impactar durant la meva iniciació a la lectura. Vaig veure de prop a primeres espases com Terenci Moix, Manuel Vázquez Montalbán, Alberto Vázquez Figueroa o Michael Ende, que per aquells temps causava veritable furor dins del gènere juvenil.
Ara que tinc l'oportunitat d'estar a l'altre costat de
la taula, que sóc jo el que sostinc el bolígraf a la mà i són els lectors els
que tafanegen els meus llibres, em ve de gust mirar enrere per no oblidar mai
que no ha estat fàcil arribar fins aquí. Em ve de gust fer una bona cura
d'humilitat perquè és molt habitual caure en les temptacions del que sosté el
bolígraf. L'ego dels escriptors és molt perillós i és la meva obligació
recordar d'on vinc; això sí, amb l'orgull de poder dir-li a tothom que he arribat
a on volia arribar. I el camí que em queda per gaudir...
Aquest any, Sant Jordi cau en diumenge i, tot i que han contraprogramat un Madrid-Barça a última hora, promet ser un dels dies amb més afluència de gent, principalment a Barcelona i, concretament, al centre de la ciutat. Tan bonica promet ser aquesta jornada, que em moria de ganes de ser present en alguna de les llibreries amigues, però he de confessar que gaudeixo estant a banda i banda de la taula, de manera que vull dedicar una gran part del dia a passejar Rambla amunt , Rambla avall i xopant-me d'aquesta màgia a la qual al principi referia. Estaré a la caseta de la llibreria Alibri, situada a Rambla de Catalunya, entre Gran Via i Diputació, de 12:00 a 13:00 i compartint taula amb Ian Gibson, Màrius Serra, Patxi López i altres bons autors que no tinc el gust de conèixer. Valgui a dir, que també estarà amb nosaltres Vanesa Lorenzo, que suposo que atraurà a una gran quantitat de públic. Aniré amb la segona edició de La herencia de Jerusalén i, la acabada de sortir del forn, edició en català. També signaré exemplars de La morada de Yahveh, i posats a signar, us puc signar fins i tot les samarretes.
Aquests últims dies abans del dia D resulten frenètics per a editors, distribuïdors i llibreters. Us puc donar fe, que és bastant difícil parlar amb els editors de projectes més enllà del 23 d'abril, de manera que la setmana que ve, l'engranatge habitual del món editorial tornarà a funcionar al seu propi ritme. I també el meu.
La propera setmana serà el moment de presentar-vos el meu proper treball: Els fills de l'Atlàntida. I ho faré en gran, amb un booktrailer espectacular i unes cobertes que són una veritable meravella. També us parlaré d'esdeveniments, presentacions i moltes altres cosetes que em moro de ganes de compartir amb vosaltres. Fins llavors, us emplaço a que m'acompanyeu el dia de Sant Jordi, que estaré amb les meves criaturetes gaudint del millor dia de l'any.
No voldria acabar aquest post sense dedicar-li unes línies als meus editors d'Edicions Javisa23, pel seu compromís, per la seva tenacitat i per apostar per mi sempre, per cuidar-me i per treballar a preu fet perquè jo segueixi aconseguint els meus somnis. Agrair també a Alfaomega, la brillant distribució que han aconseguit en poques setmanes i, com no, als llibreters que segueixen apostant per les meves obres, un any més; especialment a Alibri, per la cadira que m’ofereixen a l'altre costat de la taula.
