Després de
promocionar a Madrid l'edició en castellà de "Els fills de
l'Atlàntida", era el moment de fer-ho a casa, envoltat d'amics i
familiars. Com que no sóc massa supersticiós ho vam celebrar el dimarts, dia
13. I utilitzo el terme celebrar perquè no concebo una presentació com un acte
promocional, sinó una mena de bateig de portes obertes.
Portava setmanes
preparant l'esdeveniment i, encara que no em sentia nerviós, sí que és cert
que, a mesura que s'apropava l'hora, el rumrum va començar a fer acte de
presència. El Fòrum de l'FNAC-Triangle de Plaça Catalunya va ser un escenari
perfecte, excepte per la calor que feia allà dins. Per la resta, un lloc
cèntric, ben comunicat i amb una sala amb capacitat per a més de cinquanta
persones. Val a dir, que quan vaig arribar, només ens havien col•locat una
dotzena de cadires i vaig haver de posar-me l'armilla de FNAC per treure totes
les cadires que tenien amagades.
Vaig tractar
sense èxit de fer un recompte ràpid dels assistents, sense que semblés que
estava passant llista, i calculo que vam ser uns cinquanta els que ens vam
reunir a les vuit del vespre. Em va acompanyar tota la meva família, com
sempre, donant un cop de mà en els bons i els mals moments; els meus amics, els
meus lectors -a qui també considero amics-, gent inesperada que també va tenir
el detall d'acompanyar-me i desconeguts.
Va exercir de
mestra de cerimònies Maria Carme Roca, de qui només puc tenir paraules
d'agraïment i admiració. Era el meu desig des de fa molts mesos que fos ella
qui em acompanyés en aquest dia tan especial i us puc assegurar que ho va fer
amb un afecte, una simpatia i un rigor que va deixar bocabadada tota la
parròquia. Però el meu agraïment va més enllà de la seva magistral posada en
escena. I m'explico... Potser avui Els fills de l'Atlàntida no existiria si no
hi hagués begut abans de deus literaris com el de la pròpia Maria Carme. Els
seus llibres de temàtica històrica han estat sempre una font d'inspiració i
d'aprenentatge, per la seva narrativa, per la seva ambientació i pel respecte a
la història.
Em sap greu no
poder esmentar a tots els que van venir, segur que em deixaria algú i no em puc
permetre tan majúscul error. No obstant això, faré una petita excepció amb
Rosario Gómez, la meva editora de Columna Edicions. Ella ha estat al meu costat
durant tot el procés d'edició i també ho va fer en la posada de llarg de la
novel•la. Igualment, també van estar, encara que des de la distància, la Isabel
i el Javier, d'Edicions Javisa23.
Els fills de
l'Atlàntida ja està rodant. Gràcies per fer girar la roda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada