divendres, 16 de juny de 2017

CRÒNICA DE LA PRESENTACIÓ A BARCELONA


Després de promocionar a Madrid l'edició en castellà de "Els fills de l'Atlàntida", era el moment de fer-ho a casa, envoltat d'amics i familiars. Com que no sóc massa supersticiós ho vam celebrar el dimarts, dia 13. I utilitzo el terme celebrar perquè no concebo una presentació com un acte promocional, sinó una mena de bateig de portes obertes.


Portava setmanes preparant l'esdeveniment i, encara que no em sentia nerviós, sí que és cert que, a mesura que s'apropava l'hora, el rumrum va començar a fer acte de presència. El Fòrum de l'FNAC-Triangle de Plaça Catalunya va ser un escenari perfecte, excepte per la calor que feia allà dins. Per la resta, un lloc cèntric, ben comunicat i amb una sala amb capacitat per a més de cinquanta persones. Val a dir, que quan vaig arribar, només ens havien col•locat una dotzena de cadires i vaig haver de posar-me l'armilla de FNAC per treure totes les cadires que tenien amagades.
Vaig tractar sense èxit de fer un recompte ràpid dels assistents, sense que semblés que estava passant llista, i calculo que vam ser uns cinquanta els que ens vam reunir a les vuit del vespre. Em va acompanyar tota la meva família, com sempre, donant un cop de mà en els bons i els mals moments; els meus amics, els meus lectors -a qui també considero amics-, gent inesperada que també va tenir el detall d'acompanyar-me i desconeguts.
Va exercir de mestra de cerimònies Maria Carme Roca, de qui només puc tenir paraules d'agraïment i admiració. Era el meu desig des de fa molts mesos que fos ella qui em acompanyés en aquest dia tan especial i us puc assegurar que ho va fer amb un afecte, una simpatia i un rigor que va deixar bocabadada tota la parròquia. Però el meu agraïment va més enllà de la seva magistral posada en escena. I m'explico... Potser avui Els fills de l'Atlàntida no existiria si no hi hagués begut abans de deus literaris com el de la pròpia Maria Carme. Els seus llibres de temàtica històrica han estat sempre una font d'inspiració i d'aprenentatge, per la seva narrativa, per la seva ambientació i pel respecte a la història.



Em sap greu no poder esmentar a tots els que van venir, segur que em deixaria algú i no em puc permetre tan majúscul error. No obstant això, faré una petita excepció amb Rosario Gómez, la meva editora de Columna Edicions. Ella ha estat al meu costat durant tot el procés d'edició i també ho va fer en la posada de llarg de la novel•la. Igualment, també van estar, encara que des de la distància, la Isabel i el Javier, d'Edicions Javisa23.




Vull agrair també les diferents mostres de suport i felicitacions que he rebut durant tota la setmana d'amics i lectors de tot el món. Gràcies per romandre al meu costat, per la vostra lleialtat i el vostre entusiasme.


Els fills de l'Atlàntida ja està rodant. Gràcies per fer girar la roda.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada